L’espera per fumar-se un havà als Estats Units serà llarga

BarcelonaEls cubans hauran de tenir paciència per veure com la duresa de l’embargament nord-americà es difumina. L’escassetat als mercats continuarà en els pròxims mesos i, segurament, anys, perquè Barack Obama només ha obert la porta a “poques restriccions i de poc valor en termes econòmics”, segons matisa Gary Hufbauer, de l’Institut Peterson d’Economia Internacional.

L’investigador va publicar la primavera passada Economic normalization with Cuba [La normalització econòmica amb Cuba], un títol premonitori en què ja augurava que ha de ser obligatòriament un procés que vagi “a poc a poc” per evitar “la teràpia de xoc” que va suposar per als russos la desintegració del règim comunista i la rendició a les regles liberals del capitalisme.

Des de Washington, Hufbauer respon que seria bo que la liberalització econòmica de l’illa es fes alhora que la democratització, i assegura que està convençut que el seu país no aixecarà l’embargament fins que no detecti reformes. “Els Estats Units no volen veure ara una Cuba que sigui com la de la dictadura de Batista”, afirma. En aquest sentit, es mostra convençut que s’ha de fugir del model adoptat als 90 per les repúbliques soviètiques, en què un “partit estatal” continua “controlant l’economia juntament amb l’oligarquia que forma el vell estament de la seguretat nacional i els militars”. Per contra, l’analista nord-americà assenyala que la transició cubana hauria d’aproximar-se més al Mèxic dels 80. “Cal anar a poc a poc”, però insisteix i augura que no hi haurà una relació normalitzada abans dels pròxims “cinc o deu anys”.

A Barcelona, Santiago Villar, investigador del Cidob, també afirma que l’anunci de desgel de relacions no tindrà una traducció immediata de retirada de l’embargament ni de les sancions que els Estats Units apliquen als que fan negocis amb les propietats confiscades dels seus ciutadans a l’illa. “La introducció de companyies de telecomunicacions perquè Cuba quedi connectada al món i l’eliminació del topall de les remeses que els cubans a l’exili poden enviar als seus familiars” són ara per ara les fites de l’acord bilateral, que, d’una banda, pot ser el primer pas per acabar amb “l’aïllament” cubà i, de altra, i també important, pot comportar que els Estats Units obtinguin “la clau per entrar a l’Amèrica Llatina”, que des de fa uns anys ha girat la seva mirada cap al gegant xinès, el principal soci ja de la gran potència brasilera.

En termes econòmics, Cuba no és el gran negoci per a Washington, segons apunta Hufbauer, i assenyala que la balança comercial continuarà sent molt beneficiosa per als nord-americans. Ara les importacions oscil·len entre els 300 i els 550 milions de dòlars anuals en els últims sis exercicis però són “gairebé insignificants” en volum absolut, segons diu.

“Trigarem anys a tenir havans, rom i altres productes cubans als Estats Units”, assegura Hufbauer, per qui, en qualsevol cas, si Cuba vol exportar els seus apreciats símbols al mercat nord-americà també haurà de permetre que les empreses dels Estats Units tinguin les mateixes garanties, facilitats i llibertat que les europees o autoritzar que el potent sector hoteler aterri a l’illa amb les mateixes condicions d’igualtat que els seus competidors directes.