L’intent de donar més autonomia a l’est desferma la violència a Kíev

KíevLa mort d’un soldat va enterbolir ahir l’aprovació d’una reforma de la Constitució d’Ucraïna que dóna més autonomia als territoris de l’est controlats pels rebels. Els ultranacionalistes ucraïnesos, que s’havien concentrat a les portes del Parlament, van rebre el resultat de la votació carregant contra les forces de seguretat que protegien l’edifici. Van avançar tirant bengales i pots de fum, i finalment l’explosió d’una granada de mà va provocar la mort del militar. Tres agents més van resultar ferits greus.

Tan sols uns minuts abans, els diputats havien aprovat en primera lectura un projecte per reformar la Constitució que preveu una descentralització del poder a nivell nacional, tal com estipulen els acords firmats a Minsk. Però la polèmica girava sobretot al voltant d’una “disposició transitòria” que preveu donar un “règim especial d’autogovern a determinades zones de Donetsk i Lugansk”, és a dir, els territoris controlats pels pro-russos.

Sessió parlamentària tensa

La sessió es va celebrar enmig d’un gran rebombori. Un grup de diputats del Partit Radical van ocupar la tribuna i van interrompre sistemàticament totes les intervencions a favor de la reforma cridant “vergonya” i picant amb les mans sobre el taulell. Malgrat això, el president de la cambra va donar la paraula a tots els que ho havien demanat i va seguir la votació. El projecte presidencial es va aprovar amb el vot de 265 diputats, 39 més dels necessaris.

Però els aldarulls dins i fora del Parlament evidencien que la reforma té davant seu un llarg camí abans que pugui entrar en vigor. Entre els diputats que van votar-hi en contra hi ha l’ex primera ministra Iúlia Timoixenko, que considera que és una concessió inacceptable als rebels pro-russos. “Aquest no és el camí cap a la pau, és el camí per perdre més territoris”, va proclamar des de la tribuna d’oradors. “Per a una reforma constitucional és necessari un consens total i és evident que no és el cas”, va afegir.

El projecte de reforma l’havia presentat el president Petró Poroixenko, però fins i tot dins de la seva formació es van generar esquerdes. El diputat Mustafà Nayem, un dels protagonistes de la revolta de Maidan, es va abstenir perquè considera “ridícul donar més autogovern a gent que està fent la guerra contra Ucraïna”. En la seva opinió, aquest projecte només es pot entendre en el marc d’una estratègia de cara a Occident. “És la manera que té el president Poroixenko de demostrar que Ucraïna ha complert amb tots els punts estipulats a Minsk, i d’augmentar la pressió sobre Moscou”, va explicar.

En canvi, els diputats del Bloc de l’Oposició, pròxim a l’expresident Víktor Ianukóvitx, hi van votar a favor. “Ens ofereix una possibilitat per trobar una solució negociada al conflicte”, va declarar Iuri Boiko, un dels membres de la formació.

El president Poroixenko tindrà, doncs, moltes dificultats per fer passar el text en segona lectura: requereix una majoria absoluta de 300 vots que de moment no té garantida. Per això, el més probable és que la pròxima votació se celebri després de les eleccions locals del 25 d’octubre, per evitar que es converteixi en el tema central de la campanya. També li permet guanyar temps per demostrar que els separatistes no estan disposats a celebrar els comicis als territoris que controlen “segons les lleis ucraïneses”, com estipulen els Acords de Minsk.

La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, François Hollande, consideren essencial que se celebrin les eleccions en tot el territori ucraïnès, i han fet una crida a les dues parts perquè s’asseguin a negociar les modalitats en el marc dels anomenats “grups de contacte”, en què participen representants de Kíev i dels territoris rebels.

Alto el foc des d’avui

Els esforços diplomàtics van incloure una conversa telefònica a tres Merkel-Hollande-Putin. Però només s’han posat d’acord per reclamar un alto el foc que hauria d’entrar en vigor avui mateix, el dia que els nens tornen a l’escola.

Pel que fa a les eleccions locals, els rebels pro-russos han fixat la seva pròpia data, el 18 d’octubre. I quant a la reforma constitucional aprovada ahir a Kíev, consideren que el text és totalment insuficient. En primer lloc perquè no han pogut participar en la seva redacció, i després perquè només preveu que el règim d’autogovern sigui “temporal” i no “permanent”.

En canvi, els radicals dels partits Llibertat i Sector de Dretes, que ahir van desencadenar la violència davant del Parlament de Kíev, asseguren que el text respon a una concessió a les exigències de Moscou.