Internacional 30/01/2015

Llibertat condicional per a un sanguinari cap dels esquadrons de la mort de l'apartheid

De Kock compleix una pena de 212 anys però Justícia apunta que s'ha rehabilitat

Efe
2 min
De Kock presta jurament en la declaració a la Comissió de la Veritat i la Reconciliació, el 1999. YOAVE LEMMER / EFE

JohannesburgLes autoritats sud-africanes han concedit la llibertat condicional a Eugene de Kock, líder de l'esquadró de la mort del règim racista del apartheid que ha passat els últims 20 anys a la presó després de ser condemnat a dues cadenes perpètues el 1996.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Així ho ha anunciat el ministre de Justícia, Michael Masutha, en una conferència televisada celebrada a Pretòria en què ha reconegut els progressos de De Kock per a la seva rehabilitació social.

L'antic agent del règim segregacionista complia una altra condemna 212 anys de presó i està considerat un dels assassins més sanguinaris del govern del apartheid. De Kock, que ahir va fer 66 anys, va ser trobat culpable el 1996 de sis assassinats i de diversos delictes de segrest, homicidi, frau i agressions a enemics del règim.

Policia i militar de professió, el 1983 De Kock va començar a treballar en la tristament cèlebre finca coneguda com Vlakplaas, on operava el més sinistre esquadró de la policia secreta sud-africana.

Dos anys després va prendre el comandament d'aquesta unitat, que sota la seva responsabilitat va cometre incomptables atrocitats per reprimir la dissidència i per les quals complia condemna a la presó central de Pretòria.

De Kock va declarar el 1997 i el 1998 davant la Comissió per a la Veritat i la Reconciliació, que oferia amnistia a canvi d'informació sobre els crims comesos.

En aquest moment, l'explicació i confessió de les barbaritats que havia portat a terme no li van servir per sortir de la presó.

En la mateixa roda de premsa, Masutha anunciar la denegació de la llibertat vigilada a Clive Derby-Lewis, un dels dos ultradretans que va assassinar el 1993 el líder del Partit Comunista Sud-africà (SAPC), Chris Hani.

Derby-Lewis, de 78 anys, compleix una pena de cadena perpètua, pateix un càncer de pulmó i ha sol·licitat en nombroses ocasions la seva sortida de la presó.

L'assassinat de Hani, en plena transició democràtica, va disparar la tensió al país i va amenaçar de descarrilar un fràgil procés democràtic que culminaria un any després.

També seguirà a la presó Ferdi Barnard, que va cometre assassinats com a membre del grup paramilitar Civil Cooperation Bureau (CCB), creat pel Govern de l'apartheid, i la sol·licitud d'obtenir la llibertat condicional encara ha de ser estudiada.

stats