Obama: “La fi de l’embargament a Cuba trigarà”

WashingtonAquest any el Nadal a casa dels Obama serà dolç, molt més del que ningú hauria imaginat fa només un mes i mig. El president dels Estats Units, Barack Obama, va treure pit ahir en la seva roda de premsa anual abans de les vacances nadalenques per l’acord històric aconseguit amb Cuba de cara a restablir les relacions diplomàtiques. Però també per la millora de l’economia del país.

El desgel amb el vell enemic del Carib va acaparar una gran part de les preguntes dels periodistes. Però també un altre enemic: Corea del Nord. Obama va afirmar que l’FBI té proves “suficients” sobre la responsabilitat del règim de Kim Jong-un en el ciberatac contra Sony, la productora de la pel·lícula The interview, que parodia el govern nord-coreà.

L’inquilí de la Casa Blanca va parlar de l’acostament de Cuba i del difícil aixecament de l’embargament a l’illa com dels passos que seguirà davant l’atac de Corea del Nord. Però també va aprofitar l’ocasió per subratllar les millores en l’economia del país i va afirmar que el lideratge dels EUA al món s’ha enfortit en l’últim any.

“El ressorgiment d’Amèrica és real”, va dir després d’enumerar els èxits del seu govern com la reducció del dèficit fiscal, la creació d’ocupació més forta des de principis dels anys 90 i la capacitat del país per crear i liderar coalicions internacionals contra l’Ebola, l’Estat Islàmic i Rússia. Poques hores abans de marxar a Hawaii per celebrar el Nadal amb la seva família, Obama va assegurar que està “molt animat” i amb ganes d’encarar els últims dos anys de la seva presidència.

El daltabaix electoral dels demòcrates del novembre va semblar que enfonsava el poder del president Obama, que durant els últims dos anys no ha parat d’encadenar males notícies, com l’escàndol de l’espionatge, la irrupció de l’Estat Islàmic, la crisi d’Ucraïna, la desastrosa posada en marxa de la seva reforma sanitària i les tensions racials a Ferguson. Però en l’últim mes i mig la seva gestió ha fet un espectacular gir de 180 graus.

La resistència d’un ‘ànec coix’

Obama ha demostrat que ell no vol ser un ànec coix -un president, en l’argot polític, dèbil i sense marge de maniobra perquè no pot ser reelegit-. El viatge a l’Àsia del novembre per intentar impulsar un tractat comercial, un acord històric per reduir les emissions de carboni amb la Xina, un decret per aturar deportacions d’una part dels immigrants indocumentats del país i, ara, un restabliment de les relacions diplomàtiques amb Cuba han sigut la prova de força i de resistència del president.

Sobre el final del seu mandat va afirmar que “estan passant coses interessants”. Va ser la seva manera de dir que el seu poder no està acabat, malgrat els obituaris que molts van escriure d’ell després de la derrota del seu partit al Congrés.

Obama va mostrar-se esperançat amb la nova etapa de les relacions entre els Estats Units i Cuba. Però també va admetre que el canvi no es produirà “de la nit al dia”. “El règim [castrista] reprimeix el seu poble”, va dir, i va afegir que comparteix la preocupació que molts tenen sobre la situació dels drets humans a l’illa.

Sobre l’oposició republicana a la seva nova estratègia a Cuba, va afirmar que és conscient que ell tot sol no pot acabar amb l’embargament a l’illa, que es va iniciar el 1961. Tot i això, creu que un debat “honest” al Congrés sobre aquest bloqueig, i la pressió de l’opinió pública, ho permetrà.

Dos dies després d’anunciar el desgel amb Cuba, regida des del 1959 pels germans Castro, Obama va tornar a remarcar que la rígida política d’aïllament de Washington amb l’illa practicada durant l’últim mig segle “no ha funcionat”. I, per això, va dir, “no tenia sentit continuar-la”. “La normalització de les relacions ens dóna més oportunitats per tenir més influència sobre el govern de Cuba”, va assegurar. La Casa Blanca creu que la seva nova estratègia impulsarà una transformació a l’illa.

Resposta a Corea del Nord

La notícia del ciberatac contra Sony va un dels altres plats forts de la roda de premsa del president. Obama va lamentar els danys que ha patit la gran productora de Hollywood, però també va assegurar que havia comès “un error” en cancel·lar la pel·lícula The interview. A més, va dir que hauria preferit que Sony hagués parlat amb ell abans de prendre aquesta decisió. “No podem permetre que un dictador en algun lloc del món comenci a imposar la censura als Estats Units”, va alertar. En els pròxims dies Obama mesurarà la resposta a aquest atac, que serà “proporcional” i es prendrà en “el moment” i “el lloc” que ell decideixi.

Obama va aprofitar les últimes preguntes per demanar l’ajuda dels republicans en els reptes del final de la seva presidència. L’oposició, que tindrà el control del Senat a principis d’any, no s’ha mostrat gaire oberta a aquesta petició. L’ús del poder executiu del president ha fet enfadar els republicans, que ja han dit que lluitaran contra mesures com els decrets migratoris.