El drama del Pasok, el gran derrotat a Grècia

BarcelonaDimarts al matí, dos dies després de la victòria de Syriza, al centre d’Atenes la seu de Pasok, l’històric partit socialdemòcrata grec, estava gairebé deserta. A l’entrada, un autobús de la policia antiavalots i uns quants agents amb aire distret, recolzats sobre els seus escuts. A dins, més agents de paisà, com la Maria, una dona cepada, embolcallada en un mocador palestí, que ens acompanya fins a l’oficina de premsa: “Sóc policia i en els dos anys que fa que treballo aquí mai no hem tingut problemes”. A la planta baixa hi ha una gran sala de conferències buida, i un mapa de Grècia, enmig d’alguns cartells mig torts de la campanya electoral, amb Evànguelos Venizelos, cap de llista i fins la setmana passada vice primer ministre grec dins del govern conservador de Nova Democràcia.

Costa d’imaginar que és la seu del partit que el 1981 va arribar al poder, de la mà del carismàtic Andrea Papandreu, i que s’ha alternat al govern de Grècia amb la dreta des del final de la Dictadura dels Coronels. Un partit que es va arribar a mimetitzar amb l’aparell de l’estat fins al punt que els politòlegs grecs parlen de partit-càrtel. El resultat de diumenge és un daltabaix sense pal·liatius: el Pasok es va quedar en el 4,7% dels vots (per darrere dels neonazis d’Alba Daurada i els comunistes del KKE), amb 13 diputats.

Veient venir la derrota, aquest desembre Iorgos Papandreu, fill de l’històric Andrea Papandreu, i últim primer ministre socialista de Grècia, va muntar un nou partit, que no ha superat el tall del 3% per obtenir representació. Per primer cop en 80 anys, no hi haurà cap Papandreu al Parlament d’Atenes, tot un símbol de la dimensió històrica del canvi que viu el país.

“Hem aplicat polítiques d’austeritat per garantir la supervivència de Grècia dins l’eurozona. I hem pagat un cost polític molt elevat”, es justificava Evi Christofilopoulou, diputada del Pasok, poques hores després d’acomiadar-se dels seus col·laboradors al ministeri de l’Interior, on ocupava la secretaria general. El Pasok va guanyar les eleccions del 2009 amb Iorgos Papandreu, que havia promès un conte de fades als grecs. Però el país ja estava a un pas de la fallida -el govern havia maquillat els números per camuflar el deute- i Papandreu va negociar el rescat amb la troica, sense consultar el partit, en una Grècia convertida en un laboratori de l’austeritat. No li va servir de res l’amenaça de referèndum sobre la permanència de Grècia a l’euro. L’estiu del 2011, en plena onada de vagues generals, una gran pancarta a la plaça Sintagma lluïa una foto de Papandreu amb el lema “Empleat de l’any de Goldman Sachs”.

Però més enllà de l’austeritat, la mort anunciada del Pasok té les arrels en un procés de fons: la transformació del que era un moviment de masses en un esquelet burocràtic en mans d’una elit identificada amb l’aparell de l’estat. El Pasok va arribar al poder només set anys després de la seva fundació, perquè tenia una organització de masses i un programa radical (molt més a l’esquerra del que defensa avui Syriza). Papandreu es va presentar prometent trencar amb el sistema i va acabar avalant, com Felipe González a Espanya, la pertinença de Grècia a l’OTAN, la UE i l’euro. La socialdemocràcia de Grècia, Espanya i Portugal, que sorgia de les dictadures, va arribar més tard al gir possibilista que havien fet els seus coreligionaris al nord d’Europa després de la Segona Guerra Mundial.

El ‘catch-all party’

“Un cop al poder el Pasok va canviar la seva orientació per convertir-se en un catch-all party, el partit de tots els que no eren grans oligarques, del 99% de la població”, recorda el politòleg Chrisanthos Tassis. I va posar 400.000 dels seus afiliats de diversos sectors professionals en l’administració pública, per transformar l’estat des de dins. “Però en lloc de ser el partit qui canviés l’estat, va passar justament el contrari”, afegeix. I als anys 90 el Pasok es va convertir en un partit-càrtel, perquè l’únic objectiu dels que s’hi acostaven era entrar al govern. El Pasok va modernitzar les pràctiques clientelars que ja existien a Grècia des del segle XIX: si abans per trobar feina a l’administració calia tenir un contacte personal amb un diputat afí a la dreta, amb el Pasok s’havia de passar per l’estructura del partit: era una mena de clientelisme burocràtic, que va servir perquè les classes populars accedissin a l’administració pública i va acabar identificant el partit amb l’estat.

Congrés de refundació

Amb el suport a les mesures d’austeritat des del 2009, el Pasok va perdre el contacte amb la societat i el seu electorat, que diumenge es va passar massivament a Syriza. El partit ara encara un congrés de refundació al maig. “El que hem de fer és restablir les prioritats, intentar reunificar-nos amb sectors que han marxat i renovar el lideratge”, diu la diputada. Christofilopoulou avança que no donaran suport a la investidura del govern de Syriza i que el denunciaran si “gira cap a un govern d’estil soviètic o intenta plantejar mesures unilaterals contra la troica ”. “Podem renegociar però no dir «o ho agafes o ho deixes»”, afegeix.

“El Pasok és el pioner de la debacle de la socialdemocràcia a Europa -conclou Tassis-. La lliçó és que no pot sobreviure com un partit d’elits: al cap i a la fi era l’expressió política del moviment obrer. I des de finals del 90, amb la tercera via, els Blair, D’Alema, Schröder... vam prioritzar l’aliança amb les classes mitjanes per davant dels seus aliats tradicionals, els treballadors i les capes populars. Una aliança que ja no apel·lava a la societat sinó a l’individu”, recorda. Amb la crisi econòmica les classes mitjanes estan desapareixent i quan els treballadors es mobilitzen per resistir busquen un altre referent polític. Grècia és un avís als navegants socialdemòcrates europeus.

La cancel·lació del deute a Grècia

L’endemà del desafiament del ministre de Finances grec, Iannis Varufakis, en advertir que no negociarà amb la troica, la cancellera alemanya, Angela Merkel, va trencar el seu silenci sobre la victòria de Syriza a les eleccions gregues i, en una entrevista publicada ahir al diari Hamburger Abendblatt, va advertir que la cancel·lació del deute grec està completament descartada. Merkel va recordar que “ja hi va haver una renúncia voluntària dels creditors privats i els bancs van perdonar milers de milions” a Grècia, de manera que no veu possible cap nova quitança. Alhora, va emplaçar el nou govern grec a mantenir les reformes i els ajustos. “Europa seguirà demostrant la seva solidaritat amb Grècia com amb altres països especialment afectats per la crisi, sempre que aquests països duguin a terme els seus propis esforços reformistes i d’estalvi”, va advertir.