Ruz processa 11 alts càrrecs marroquins per genocidi al Sàhara

MadridEl jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz ha processat onze alts càrrecs, militars i policies marroquins per delictes de genocidi al Sàhara entre 1975 i 1992, i en alguns casos també per delictes de detenció il·legal, tortures, assassinat i desaparició forçada.

Per adoptar aquesta decisió, a instàncies de la Fiscalia, el jutge es basa en les declaracions prestades per 19 víctimes directes que permeten "corroborar la indiciària veracitat" dels delictes denunciats, amb el suport en moltes ocasions de "documents d'identitat de l'època o fotografies de les lesions sofertes com a conseqüència de les tortures".

Al seu escrit, Ruz destaca "el fet fonamental que va suposar la troballa d'una fossa comuna el febrer de 2013 a la zona d'Amgala (Sàhara Occidental) amb 8 cadàvers que han estat plenament identificats per l'ADN, així com per la documentació que tenien entre les seves robes". Arran de la troballa, es va prendre declaració a les persones que van presenciar aquests assassinats, així com als seus familiars.

Entre els testimonis recollits pel jutge figuren relats com el d'Abba Ali Said Daf, que quan era un nen va presenciar una matança al campament de Samra entre el 12 i 13 de febrer de 1976, amagat sota una manta en un camió. Aquell dia va veure com soldats marroquins van matar dos homes del campament i després els van enterrar "deixant al descobert les mans i els peus dels cadàvers perquè els animals acabessin amb ells".

Un altre dels relats es refereix a un atac de l'aviació marroquina al campament d'Um Dreiga, amb napalm i fòsfor blanc, que va causar 39 morts i va deixar 75 ferits de gravetat. La interlocutòria també recull testimonis de desaparicions i de tortures a la caserna del Lloc de Comandament de les Companyies Mòbils d'Intervenció (PCCMI) a Al-Aaiun.

El procés obert a l'estat espanyol

El 14 de setembre de 2006, associacions de suport al poble saharaui i pro drets humans van denunciar 31 alts càrrecs, militars i policies marroquins per la desaparició de 542 sahrauis des que Espanya es va retirar del territori, el 1975.

Fa gairebé un any, el 15 d'abril de 2012, arran de la reforma de la llei de justícia universal, Ruz, amb el suport de la Fiscalia, va rebutjar arxivar aquesta causa al·legant que quan van passar els fets denunciats, en els anys 70 i 80, el Sàhara Occidental era territori espanyol.

Seguint amb el criteri de la Fiscalia, el jutge va considerar que era competent per investigar aquesta querella perquè el Sàhara Occidental era una província espanyola als anys 70, així com que legalment seguia estant administrada per Espanya als 80 i encara ara.

Els processats

Els processats són: el coronel major de la Gendarmeria Reial a Agadir, Driss Sbai; l'interventor del director de Policia Judicial, Brahim Ben Sami; el comissari Hariz El Arbi; el coronel Lamarti, i l'exgovernador de l'Administració Territorial del Sàhara Abdelhafid Ben Hachem.

També hi ha l'excoronel Abdelhak Lemdaour; els exgovernadors del camp de refugiats de Smara Said Oussaou i Hassan Uychen, així com Muley Ahmed Albourkadi, Bel Laarabi i Abdelghani Loudghiri.

Per a set d'aquests onze processats –Ben Hachem, Abdelhak Lemdaour, Driss Sbai, Said Ouassou, Hassan Uychen, Brahim Bensami i Hariz El ar– el jutge acorda la cerca i captura i l'ingrés a la presó a l'efecte d'extradició, "en no constar el seu parador".

Respecte a Lamarti, Muley Ahmed, Bel Laarabi i Loudghiri, el jutge demana al Marroc que recapti i aporti les dades que facilitin la seva correcta "identificació i filiació".

Quant a vuit querellats –Housni Benslimane, Najib Ben Hima, Moustafa Hamdoui, Amini, Ayachi, Abdelaziz Allabouch, Sanhaji Hamid i Lehsan Chaf Yeudan–, el jutge acorda no decretar de moment el seu processament davant la falta de proves, sense perjudici que posteriorment el processament es pogués ampliar també a això "si apareguessin noves proves".