TRACTAT COMERCIAL
Internacional 29/05/2015

El TTIP obté un primer aval a l’Eurocambra

La comissió de Comerç accepta que les empreses puguin denunciar els estats a un tribunal d’arbitratge

Esther Herrera
3 min
EL MOVIMENT CRÍTIC 
 Arreu d’Europa la campanya No al TTIP ha mobilitzat centenars d’entitats, com aquestes d’Alemanya, que auguren retrocessos en les condicions laborals o en la protecció mediambiental.

Brussel·lesLa comissió de Comerç Internacional del Parlament Europeu va votar ahir a favor d’incloure la creació d’un tribunal d’arbitratge internacional en el marc de les negociacions de l’acord de lliure de comerç entre la UE i els Estats Units (TTIP, en anglès). La posició, que contra tot pronòstic va rebre un suport majoritari de gairebé tots el grups parlamentaris, haurà de ser debatuda en el pròxim plenari, al juny.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La polèmica creació d’un tribunal d’arbitratge internacional en la resolució de conflictes entre inversors i estats (ISDS, en les seves sigles en anglès), és a dir, la possibilitat que una empresa pugui demandar un estat si considera que atempta contra els seus interessos, va rebre ahir un ampli suport dels grups populars, conservadors, liberals i socialdemòcrates, tot i que aquests últims estan molt dividits. La votació va servir per actualitzar la posició de la institució, així com per indicar les seves “línies vermelles” respecte de l’acord de lliure comerç.

Si bé els eurodiputats van votar a favor del mecanisme ISDS, també van demanar “reformes”, com la creació d’un tribunal públic internacional, i no privat, com preveia inicialment la proposta de la Comissió Europea. Actualment, la discussió sobre la inclusió d’aquest mecanisme està arraconada per la falta d’entesa a banda i banda de l’Atlàntic.

Especialment dura és l’oposició d’alguns estats membres com Alemanya, país pioner en la incorporació d’aquest mecanisme en els seus acords bilaterals. Berlín s’hi oposa, no tan sols perquè la població hi està fortament en contra, sinó també perquè el país està immers en un litigi amb la companyia d’energia sueca Vattenfall, després que hagi començat a legislar per eliminar de forma gradual les seves centrals nuclears. A causa de la demanda, el govern d’Angela Merkel ja ha fet una provisió de més de tres milions d’euros per cobrir les despeses del plet en els pressupostos d’aquest any i del que ve, segons dades del Parlament federal, el Bundestag.

Però no tots els països són contraris a l’ISDS, segons la patronal europea BusinessEurope. “Gairebé tots els països hi estan a favor”, asseguren, com Espanya. Fonts del govern espanyol confirmen que Madrid té interès que es mantingui la clàusula perquè asseguren que “donarà seguretat als inversors”.

En la mateixa línia, el grup dels conservadors va assegurar ahir que, amb la necessitat d’inversió que té Europa, la inclusió de l’arbitratge internacional envia “un senyal” positiu. Els liberals van insistir en “l’oportunitat” que ofereix el tractat per a les petites i mitjanes empreses i el seu accés al mercat nord-americà. Amb la votació d’ahir, es dóna sobretot una tímida empenta a les negociacions i també un suport a la comissària de Comerç, Cecilia Malmström, que va presentar a principis de mes davant de la mateixa comissió la seva proposta de crear un tribunal permanent i superior d’arbitratge. Una institució que s’inspiraria en l’òrgan d’apel·lació de l’Organització Mundial del Comerç, i on els estats i les empreses podrien resoldre els seus litigis en el marc del TTIP.

Divisió dels socialdemòcrates

Per la seva banda, el grup dels socialdemòcrates a l’Eurocambra, molt dividit, finalment va votar a favor de la decisió juntament amb els altres grups, sempre que es tinguin en compte les seves peticions sobre protecció dels treballadors. Així, va aconseguir aplegar prou diputats per exigir als Estats Units que respectin la reglamentació laboral que estableix l’Organització Internacional del Treball, ja que Washington no ha ratificat sis de les vuit normes fonamentals d’aquest organisme.

Així mateix, els eurodiputats van fixar altres línies vermelles, com la protecció dels serveis públics europeus, el respecte als estàndards ambientals, la transparència durant les negociacions i l’ampliació de la participació de la societat civil en el procés. Per la seva banda, el grup dels Verds i l’Esquerra Europea van criticar el resultat i van assegurar que “lluitaran fins al final” perquè es reverteixi l’acord.

Segons un estudi del Centre for Economic Policy Research, amb seu a Londres, el tractat impulsaria el PIB europeu un 0,5%, aproximadament, uns 120.000 milions d’euros a l’any. “Un creixement extremadament limitat”, lamenta Pierre Defraigne, director de la Fundació Madariaga, amb seu a Brussel·les. “Ens fan creure que els consumidors són els que hi guanyaran amb el tractat, però en realitat només se’n beneficiaran les grans empreses nord-americanes”, rebla Defraigne.

stats