GRÈCIA
Internacional 28/06/2015

Tsipras posa les urnes i Europa prepara el ‘Grexit’

Els socis de l’euro rebutgen un referèndum sobre els plans dels creditors. El Parlament aprova la consulta per una clara majoria

Gerard De Josep / Esther Herrera
5 min
Tsipras posa les urnes i Europa prepara el ‘Grexit’

Atenes / Brussel·lesEl Parlament grec ha votat aquesta matinada per una clara majoria la convocatòria del referèndum sobre les mesures proposades pels creditors internacionals a canvi del rescat. Després d’un debat de més de catorze hores, que ha viscut moments d’extrema tensió, la sol·licitud ha estat aprovada per 178 vots a favor, 129 en contra i cap abstenció.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La votació a Atenes té lloc després de 24 hores intenses. Grècia es va llevar ahir desorientada davant d’un nou repte. El seu primer ministre, Alexis Tsipras, va anunciar ahir a la una de la matinada, en un missatge televisat, la convocatòria d’un referèndum per al dia 5 de juliol sobre si el país ha d’acceptar l’última proposta dels creditors internacionals. Al migdia el govern feia saber que farà campanya pel no. L’oposició va acusar-lo de voler que Grècia surti de l’eurozona. D’altra banda, però, alguns ministres matisaven que si els socis milloren la proposta l’executiu pot canviar d’opinió i defensar el sí.

A través de la televisió pública, Tsipras va demanar als creditors una pròrroga del rescat, que expira el 30 de juny. Mentre a Grècia començava el debat al Parlament per aprovar la celebració del referèndum, a Brussel·les es debatia l’extensió del programa. La resposta dels socis de l’euro va ser un no rotund i van posar sobre la taula l’escenari de la possible sortida de l’euro, el Grexit. Tsipras va trucar a la cancellera alemanya, Angela Merkel, i al president francès, François Hollande, i els va dir que “la democràcia és el valor suprem a Grècia” i que “el referèndum es durà a terme independentment de la decisió de l’Eurogrup”, segons fonts de l’executiu hel·lè.

“Els últims cinc mesos aquest govern ha lluitat en condicions d’asfíxia econòmica sense precedents per complir les seves promeses”, va dir Tsipras als grecs. Els seus compromisos, va recordar, són posar fi a l’austeritat i retornar la justícia social a Grècia. I creu que cap dels dos objectius són assolibles en les condicions actuals que ofereixen els creditors.

Tsipras va considerar així que l’última llista de reformes que se’ls va posar sobre la taula viola les regles europees i els drets fonamentals, i va indicar que l’objectiu d’alguns creditors era únicament “humiliar” Grècia. En concret, es va referir a les retallades de salaris i pensions, i a l’increment de l’IVA en els aliments. La pregunta prendrà com a base dos documents de les institucions i demanarà als ciutadans si accepten o rebutgen les línies generals de l’acord presentat per l’antiga troica, que facilitaria el desemborsament de 15.500 milions d’euros. “Vull que en aquesta qüestió respongueu amb orgull i responsabilitat”, va dir Tsipras.

Immediatament, l’oposició va contraatacar acusant-lo d’amagar la veritable naturalesa del referèndum, que intueixen que és sobre la pertinença a la zona euro. L’ex primer ministre conservador, Andonis Samaràs, va assegurar que això portarà el país a un “carreró sense sortida” i els socialdemòcrates del Pasok van demanar la dimissió de Tsipras perquè era “incapaç de prendre decisions responsables”.

Cues als caixers

Als carrer d’Atenes era la primera vegada que es veien cues als caixers, però en cap moment van ser massives. La Marina, de 35 anys, va explicar a l’ARA just després de treure diners que ho feia per una qüestió de precaució: “No sabem què passarà dilluns”. La presidenta de la Unió de Bancs de Grècia, Louka Katseli, assegurava que “els caixers estan regularment proveïts”. El Manolis, de 54 anys, que treballa en una empresa de missatgeria, també va treure diners ahir, per por que el BCE deixés d’injectar liquiditat a les entitats gregues. En la seva opinió, el govern es desentén de la seva pròpia responsabilitat convocant un referèndum. “Tsipras ha fracassat, hauria d’admetre-ho i dimitir”, va reblar.

Segons l’última enquesta, de l’institut Public Issue per al diari Avgi, pròxim a Syriza, només un 37% de la població està d’acord que la decisió final sobre l’acord amb els creditors es prengui en referèndum. La majoria, un 52%, són partidaris que sigui el Parlament grec qui tingui l’última paraula.

Jeroen Dijsselbloem “Em sorprèn negativament la decisió del govern grec”

La porta està tancada des d’ahir per a Atenes, va anunciar el president de l’Eurogrup, Jeoren Dijsselbloem. Falten dos dies perquè expiri la data límit de la pròrroga del rescat, però les negociacions entre els creditors i Grècia es donen per trencades. El govern grec encararà la setmana sense poder rebre finançament de les institucions per poder fer efectiu el pagament de 1.600 milions d’euros a l’FMI el 30 de juny. “El programa acaba i acabarà dimarts que ve”, va anunciar Dijsselbloem, que va afegir que està “negativament sorprès” pel referèndum grec.

L’Eurogrup va rebutjar ahir la possibilitat de prorrogar el rescat a l’espera del vot de diumenge que ve. A més, i sense la delegació grega, va abordar la qüestió de blindar la zona euro davant d’un contagi a altres països quan demà obrin els mercats. Sobre una possible sortida de Grècia de la zona euro, tot i que es va valorar, no se’n va voler parlar públicament. Dijsselbloem va recordar que estarà disposat a dialogar amb Atenes si decideix desconvocar el referèndum. Fonts comunitàries consultades expliquen que també es podrien reprendre les negociacions si Grècia envia una nova proposta.

El BCE es reunirà avui per decidir què ha de fer amb Grècia i si manté el fons de liquiditat d’emergència (ELA, en anglès), un mecanisme subjecte a la solvència dels bancs grecs. Davant la situació, l’Eurogrup va dir que si cal utilitzarà el programa de compra de deute del BCE per evitar possibles atacs especulatius i que l’objectiu final és mantenir la fortalesa de l’euro als mercats.

Iannis Varufakis “La credibilitat democràtica de l’eurozona està tocada”

El ministre de Finances grec, Iannis Varufakis, va arribar ahir a la reunió de l’Eurogrup somrient, disposat a demanar als seus divuit socis una extensió del programa fins que es votés el referèndum de diumenge que ve. Però va rebre un cop de porta. El rebuig no va agradar al ministre i va assegurar que la decisió de les institucions provoca “un dany permanent”, que “afecta la credibilitat democràtica de l’eurozona”.

Varufakis, que va abandonar ahir la reunió abans que els seus homòlegs, es va mostrar confiat que encara hi havia marge per negociar. “En aquest moment decisiu, encara estem lluitant per un pacte. No vull especular amb un fracàs”, va replicar, intentant fugir de la possibilitat que el país surti de l’eurozona. També va assegurar que el govern grec faria campanya pel sí en cas que els creditors milloressin la seva proposta. Fonts comunitàries consultades per l’ARA asseguren que per part de les institucions no n’hi haurà cap de nova en el pròxims dies.

Varufakis va explicar que si el poble grec vota a favor de l’última proposta de les institucions, tot i que l’executiu hel·lè hi estigui en contra, acataran el resultat. El ministre grec va explicar abans de marxar de Brussel·les que l’última proposta presentada per les institucions no allunyava la por a una sortida de Grècia de la zona euro en els pròxims mesos. A més, també va justificar el rebuig d’Atenes a les institucions perquè el nou document és una proposta “inviable”, i per això faran campanya pel no.

stats