La UE reclama més ajustos i fermesa anticorrupció a Kíev
Brussel·les descarta una operació militar per acabar amb la guerra
KíevPer avançar en el camí cap a Europa, Ucraïna ha d’accelerar el procés de les reformes polítiques i econòmiques. Aquest va ser el missatge que els líders europeus van transmetre ahir a les autoritats ucraïneses en una cimera d’alt nivell que es va fer a Kíev. “Us asseguro que Europa sempre us farà costat i us ajudarà en tot el que pugui”, va proclamar Donald Tusk, el president del Consell de la UE. “Però Europa no pot fer el treball dur per vosaltres. La reforma del país és una tasca que correspon a Ucraïna, al seu govern i al seu Parlament”, va alertar.
L’ingrés a la UE és un “objectiu prioritari” per al president ucraïnès, Petró Poroixenko, que ahir va anunciar que es donava un termini de cinc anys per “complir amb els requisits i sol·licitar l’adhesió”. Però el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va aigualir les expectatives i va deixar clar que el camí seria llarg i caldria molta “paciència i determinació”. Per això va demanar coratge per afrontar les reformes socials que exigeix l’Acord d’Associació que Kíev i Brussel·les van firmar al juny. “Els ciutadans ucraïnesos trauran profit d’aquestes reformes, però el camí serà difícil i dolorós”, va vaticinar Juncker, que també va voler assenyalar que l’adhesió “no és una qüestió d’actualitat immediata”.
Són moltes les reformes que Ucraïna té pendents, però el context no ajuda. En l’àmbit econòmic, el dia a dia és cada cop més difícil per als ciutadans, amb una inflació que ha fet pujar el preu dels aliments fins a un 15%, i una moneda, la hrívnia, que ha perdut més de la meitat del seu valor des de principis d’any. És per tot plegat que les retallades en el capítol social que exigeix la comunitat internacional per continuar amb la provisió de fons no són fàcils de digerir. Ahir mateix un grup de manifestants es van concentrar davant el lloc on es feia la cimera. Protestaven perquè no poden pagar les hipoteques. “Estem a punt de perdre les nostres cases i el govern no fa res per evitar-ho”, deia una dona.
La lluita contra la corrupció
Els ucraïnesos reclamen, en canvi, avenços en altres àmbits, com la lluita contra la corrupció, un dels mals endèmics del país, i consideren que el govern no fa prou en aquesta qüestió. “Qui creu que s’ha quedat amb els meus diners? Els oligarques, esclar, perquè són els propietaris dels bancs”, es queixava un altre manifestant. La Unió Europea també reclama avenços en aquest camp i per això exigeix una reforma en profunditat d’alguns sectors clau, com la justícia i la fiscalia. El president Poroixenko es va defensar amb una llista de les reformes legislatives que el nou Parlament ha executat des de la seva formació, ara fa cinc mesos. Però el que demana la UE és l’aplicació d’aquesta nova legislació.
El context polític també és difícil, amb una guerra latent a l’est del país. En aquest sentit, els dirigents europeus van voler deixar clar que Rússia no podrà ser mai un obstacle per a les ambicions europees del país. “Ucraïna i la UE han de fer moltes coses juntes, i els que pensen que ho poden impedir s’equivoquen”, va afirmar Juncker. “Ucraïna és un país sobirà”, va concloure.
En la cimera d’ahir, també va quedar clar que Brussel·les no té un pla B en cas que hi hagi una nova escalada en el conflicte. Considera que la via diplomàtica i l’aplicació dels acords de Minsk són l’única possibilitat d’avançar. I per això va descartar que la UE lideri una missió de pacificació, tal com van sol·licitar les autoritats ucraïneses. “Ara per ara podem parlar d’una missió civil, però no militar”, va declarar Tusk, que es va comprometre a enviar un grup d’experts per avaluar la situació humanitària.
A les regions de l’est, la tensió ha tornat a créixer els últims dies. Els observadors de l’OSCE han registrat “els bombardejos més intensos des que es va decretar la treva a mitjans de febrer” així com importants “moviments de vehicles blindats”. Els enfrontaments s’han registrat en una població a tocar de la ciutat de Mariúpol, un port estratègic que es considera que és el pròxim objectiu dels separatistes.
