Internacional 07/10/2014

La batalla de Kobane: l'Estat Islàmic planta la bandera negra a les portes de l'OTAN

Els jihadistes amenacen la frontera amb Turquia i posen Erdogan contra les cordes

Cristina Mas
5 min
Un grup de milicians hissan la bandera negra amb l’anagrama de l’EI a Kobane / ARIS MESSINIS / AFP PHOTO

BarcelonaEls jihadistes de l'Estat Islàmic (EI) han plantat la seva bandera negra en un turó dels afores de Kobane, la capital d'un dels tres cantons de l'autoproclamada autonomia kurda al nord de Síria. La ciutat, d'on han fugit en les últimes setmanes més de 160.000 civils, és l'escenari d'una batalla urbana entre les milícies kurdes (YPG), equipades només amb un precari armament lleuger, i els jihadistes, que s'han fet amb tancs i artilleria –la majoria de fabricació nord-americana– arrabassats en la seva ofensiva de l'estiu a l'Iraq. Les autoritats de Kobane han fet una crida desesperada al món per evitar un genocidi.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Kobane, milers de kurds sota setge

La ciutat kurda del nord de Síria, que abans de l'ofensiva de l'EI tenia 400.000 habitants, està sobre la frontera entre Síria i Turquia. Des de fa més d'un any, els kurds s'enfronten sols als jihadistes, després que el règim d'Al-Assad es retirés de les zones kurdes per concentrar els atacs contra els rebels sirians. Sobre el seu territori, els kurds han establert una autonomia, organitzada en tres cantons que no estan connectats, i compten amb institucions pròpies i un projecte de constitució que reconeix la diversitat i preveu un sistema democràtic.

Fa dues setmanes, l'ofensiva de l'Estat Islàmic va desencadenar un èxode de civils cap a Turquia. Des de fa mesos la ciutat està sota setge i els seus habitants sobrevivien només amb la gasolina i el petroli que podien passar els contrabandistes. Saleh Mohamed, co-president del PYD, el principal partit dels kurds de Síria, explicava aquest matí a l'ARA que "els bombardejos de la coalició internacional fins ara han estat insuficients, les milícies kurdes d'estan defensant soles del jihadistes: ells tenen armament pesat i nosaltres necessitem antitancs, si Kobane acaba caient a mans de l'EI hi haurà una massacre, i el món en serà responsable". Mohamed assegura que queden 150.000 civils a la ciutat. L'agència de notícies kurda Amed il·lustra amb aquest mapa la situació d'aquest matí a Kobane.

David contra Goliat

Les milícies kurdes, anomenades Unitats de Protecció Populars (YPG), combaten contra els jihadistes amb armament lleuger, sobretot fusells kalàixnikovs, alguns coets i vehicles armats reformats. L'Estat Islàmic s'ha fet amb gran quantitat d'armament pesat pres en la desbandada de l'exèrcit iraquià en la seva ofensiva del juliol i l'agost. "Sense ajuda internacional, ajuda militar que arribi als combatens kurds que lluiten a Kobani, la ciutat caurà a mans de l'EI", alerta el portaveu kurd."Han envoltat la ciutat amb tancs. Bombardegen amb armament pesat, i la resistència no podrà aguantar gaire", afegeix. "El món no pot callar davant d'una massacre imminent". La coalició liderada pels Estats Units ha llançat alguns bombardejos contra posicions jihadistes aquest dimarts al matí, però fins ara no s'ha canviat la correlació de forces.

Turquia, reticent a intervenir

El govern de Recep Tayip Erdogan, ha desplegat tancs a la frontera però, tot i que el Parlament turc va autoritzar la setmana passada una intervenció militar a l'Iraq i Síria, de moment no es decideix a atacar els jihadistes a Síria. Els soldats turcs han impedit que voluntaris kurds de Turquia creuïn la frontera per anar a combatre a Kobani, i des de fa uns dies hi ha importants protestes en diverses ciutats turques contra la passivitat del govern. Ankara és reticent a intervenir a Síria pel conflicte que manté amb el PKK, el principal partit kurd de Turquia, que pertany a la mateixa branca que els kurds sirians. "Kobane s'ha convertit en un tema de política interna a Turquia: cal veure com el govern gestionarà aquestes protestes i com afectarà tot plegat les negociacions de pau amb el PKK", explica Eduard Soler, investigador del CIDOB. Erdogan ha posat com a condició que els kurds de Síria renunciïn a la seva autonomia i que la coalició internacional s'enfronti també al règim d'Al-Assad."Són requisits tan poc viables que sembla que Turquia busca una justificació per no haver d'intervenir", afegeix Soler.

Alhora Ankara s'ha compromès a no deixar caure Kobane i demana que s'estableixi una zona d'exclusió aèria al nord del país. Per Hugh Lovatt, investigador del European Council on Foreign Relations, aquesta posició "és més retòrica que un pla d'acció, i de fet, Turquia té bones raons per ser reticent a una intervenció directa contra l'EI perquè té una llarga frontera amb Síria –ara gairebé sota control dels jihadistes– i és l'aliat més vulnerable de la coalició a les represàlies. Però Lovatt recorda que "Estats Units està pressionant Turquia per fer més contra l'EI i probablement haurà d'acabar assumint, a contracor, un paper més actiu. Però, per ara, sembla que tant Turquia com l'EI mantenen, entenen, discretament, que més val que cap dels dos provoqui l'altre.

El règim d'Al-Assad continua atacant els rebels

Mentre l'atenció internacional se centra a la crisi de Kobane, el règim d'Al-Assad continua atacant els rebels amb tota la seva capacitat militar, el suport de la milícia xiïta libanesa Hezbol·là i l'aval de l'Iran i Rússia. El 3 d'octubre va començar una ofensiva sobre Alep, un dels feus de resistència de les forces de la revolució popular que va esclatar fa tres anys i mig. Alep és la segona ciutat i capital econòmica de Síria i l'oposició en controla el casc antic i els barris de l'oest des de 2012. L'avenç de les tropes lleials al règim ha tallat algunes de les principals carreteres de subministrament, però les forces de l'Exèrcit Sirià Lliure continuen lluitant, també contra l'Estat Islàmic, que avança per l'oest. "És un miracle que Alep resisteixi, però els rebels no podran continuar aguantant molt de temps el combat en els dos fronts", apunta Lurdes Vidal, investigadora de l'Institut Europeu de la Mediterrània. "Encara que la coalició no ho vulgui, el règim s'està beneficiant dels atacs internacionals contra l'Estat Islàmic", conclou.

L'estratègia d'Obama no funciona

Fa dos mesos que la coalició internacional liderada pels Estats Units bombardeja les posicions jihadistes a l'Iraq, una campanya que es va ampliar a Síria el 23 de setembre. Fins ara els resultats sobre el terreny apunten que l'estratègia d'Obama no està funcionant. A l'Iraq, continua l'avenç de l'EI a les portes de Bagdad, i l'exèrcit iraquià no sembla capaç de rendibilitzar per terra els bombardejos aeris. A Síria, el setge de Kobani mosta que els jihadistes són capaços de mantenir sense gaires problemes els dos fronts als extrems del seu autoproclamat califat. "Estats Units ha subestimat la capacitat de l'Estat Islàmic", afegeix Vidal. Però hi ha també un factor polític: la intervenció nord-americana ha desencadenat protestes a Síria per la mort de civils i pel fet que no es dirigeix contra el règim i en canvi sí contra els seus enemics, inclosos grups com el Front Al-Nusra, que tenen arrelament popular. El resultat pot ser l'augment de la radicalització a Síria entre els sectors que mai havien tingut simpaties pels jihadistes. Ho destacava fa uns dies Robert S. Ford, exambaixador dels Estats Units a l'Iraq, en un article d'opinió a 'The New York Times': "Ara veiem a Síria, per primer cop, com els opositors d'Al-Assad cremen banderes nord-americanes. Aquesta gent no vol l'Estat Islàmic i això vol dir que alguna cosa va terriblement malament en la nostra campanya inicial d'atacs aeris".

stats