GRÈCIA
Internacional 03/08/2015

La Borsa d’Atenes reobre amb restriccions després d’un mes

Tsipras afronta l’agost amb la urgència de signar el rescat

Gerard De Josep
3 min
La Borsa d’Atenes reobre amb restriccions després d’un mes

AtenesA Grècia tot va agafant un aire de normalitat si no fos per la pressa que té el govern a signar el tercer programa de rescat, un assumpte que vol tancar abans de mitjans d’agost. Però, fins i tot així, el primer ministre, Alexis Tsipras, ha pogut escapar-se un cap de setmana amb la família a l’illa de Corfú. I Atenes, que a l’agost es buida d’atenesos, viu avui l’esperada reobertura de la borsa després d’un mes tancada per culpa del control de capitals. El Banc Central Europeu ja hi havia donat llum verda la setmana passada, però problemes tècnics, com l’adaptació dels sistemes informàtics, van endarrerir el moment fins avui.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El decret de reobertura, signat divendres pel ministre de Finances, Euclid Tsakalotos, detalla encara fortes limitacions per als inversors nacionals. Mentre segueixin les restriccions en les transferències bancàries, els corredors de borsa només tindran dret a comprar accions amb diners que provinguin de comptes estrangers o de reserves d’efectiu, però no dels seus propis dipòsits. La por de molts és que aquesta mena d’impediments produeixin fortes caigudes tan bon punt s’obri.

L’alegria és continguda i, encara que a poc a poc es va superant, queda el record del dia que els bancs grecs van abaixar la persiana i es van imposar mesures per aturar la fuga de dipòsits. Ho havia provocat la decisió del BCE de no augmentar el sostre dels crèdits d’emergència a través dels quals es finança la banca hel·lena, i havia desembocat en certa por en la ciutadania. Però els grecs no van quedar-se quiets.

Al nord del país molts van optar per conduir uns quants quilòmetres en direcció a Bulgària i obrir un compte en una sucursal local. Una entitat bancària de Petritx, en declaracions a l’agència EFE, va assegurar que en només dos dies cinc ciutadans hel·lens havien obert comptes a la ciutat de més de 100.000 euros cadascun. Després d’emetre’ls la targeta de crèdit, els grecs podien burlar el màxim de 60 euros diari en caixer automàtic establert pel control de capitals, ja que les targetes estrangeres no estan sotmeses a límits. I, sobretot, els clients de les seus búlgares s’alliberaven de la inquietud que genera a Grècia el rumor d’una possible quitança en mans privades si cal recapitalitzar la banca i el préstec comunitari no arriba a l’hora.

De fet, el vice primer ministre, Iannis Dragassakis, s’hi tornava a referir ahir en una entrevista a Realnews, en què avisava que si això passa hi haurà una “crisi irreparable” de confiança en les entitats de crèdit de tot Europa. “Cada retallada de dipòsits serà un càstig per a les persones i empreses que van mantenir els seus diners al país i afavorirà els que tenen comptes a l’estranger”, va afirmar Dragassakis, que va deixar anar que el fantasma de la sortida de Grècia de l’euro continua sobre la taula. Per a ell, l’única manera de dissipar aquests temors és signar un tercer rescat com més aviat millor: un acord que inclogui la reestructuració del deute i reculli el desemborsament immediat per recapitalitzar la banca, que necessita un màxim de 25.000 milions d’euros segons les previsions dels creditors. I tot això necessiten aconseguir-ho en, aproximadament, dues setmanes.

Un calendari ajustat

Fonts governamentals alemanyes, citades pel semanari Focus, ja han expressat els seus dubtes sobre si es podran complir els terminis. Segons l’agenda de la Comissió Europea, durant la primera quinzena d’agost s’ha de fer tota la feina, perquè l’acord pugui ser ratificat als diversos Parlaments europeus abans del dia 20, quan Grècia té pendent un altre pagament al BCE de 3.200 milions d’euros.

El principal escull pot ser el requeriment a l’executiu grec per part dels socis d’un nou paquet de mesures abans de la signatura. Segons mitjans grecs, es tractaria de canvis en la fiscalitat dels agricultors, una reforma que ha rebut el rebuig unànime de l’oposició. Si fos així, Tsipras tindria un dels seus pitjors problemes. Amb el partit dividit i sense el suport de la resta de l’hemicicle, es veuria obligat a demanar un crèdit pont que aniria lligat a noves condicions.

stats