Els colors de Merkel
La majoria dels electors alemanys estimen la seva cancellera, perquè l'entenen
PeriodistaPer què una majoria de l'electorat alemany estima la kanzlerin Angela Merkel? Les enquestes asseguren, tossudament, des del 2005, que una majoria dels alemanys, molts dels quals ni tan sols la voten, estimen la seva cancellera dels darrers vuit anys. En el meu temps de corresponsal a Berlín, que va coincidir amb l'etapa central d'aquests vuit anys, vaig preguntar als alemanys que m'envoltaven per les raons d'aquesta estima majoritària. I la resposta és que la gent, els ciutadans alemanys, l'entenen.
Entenen que sigui molt seriosa amb la seva feina, perquè ells també ho volen ser. Entenen que tingui uns principis morals sòlids, ben luterans (apresos del seu pare, que era pastor de l'Església evangèlica -luterana- a l'antiga Alemanya comunista), perquè el principal referent moral d'una majoria històrica del poble alemany continua sent Martí Luter. Entenen que s'hagués dedicat a la ciència -a la física i a la química quàntica-, perquè la ciència apassiona els alemanys. Entenen que s'hagués casat successivament amb dos científics, com ella, i que s'hagués divorciat del primer, perquè això passa a totes les famílies. Fins i tot, entenen que no tingui fills, perquè amb el perfeccionisme imperant al país i la visió tradicional de la maternitat hegemònica a Alemanya -els nens petits estan millor a casa que a la guarderia-, una científica o una política és lògic que s'hagi de concentrar en la seva feina.
En un país on dos ministres dimiteixen immediatament per indicis de plagi en les seves tesis doctorals i un president dimiteix per un tracte comercial privilegiat, els polítics en actiu són àmpliament respectats. Que els ciutadans respectin la seva cancellera no és, per tant, notícia. La notícia és que l'entenen i, a més a més, l'estimen. L'estimen perquè han endevinat una coqueteria tendra en la cancellera científica gràcies a l'escot i el collar que va lluir, sent ja la cap del govern alemany, en un teatre d'òpera escandinau en visita oficial. Es va difondre la fotografia, es va comentar i ella es va cohibir i no ha tornat a lluir l'escot. Tot en ella és privat. L'estimen perquè cada estiu se'n va de vacances al Tirol del Sud, una zona antigament austríaca i ara italiana (Alto Adige), de parla alemanya. L'estimen perquè viu -o vivia almenys del 2009 al 2011- en una casa ben normal de l'antic Berlín Est, prop del riu Spree i de l'Illa dels Museus, amb una façana de color ocre molt suau, amb un policia a la porta (recordaria el 10 de Downing Street si no fos que és una edificació molt més discreta, com si estigués situada en una plaça de mercat d'una població saxona de la vall del Mulde o del Saale).
L'estimen perquè no és arrogant i no té fusta de polemista. Manté sempre la calma i no li agrada discutir públicament amb els seus adversaris. Podria arribar a ser avorrida, però el seu somriure familiar, tan entranyable com el color de les seves jaquetes, la salva del pou de l'avorriment. El públic ha constatat que no és autoritària i que presideix un esforç constant de consens al si del seu equip governamental i al si del Parlament. Tothom sap que al seu govern hi ha un polític de raça que ara va en cadira de rodes a conseqüència d'un atemptat: es tracta de l'actual ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, que va ser el cap de gabinet i ministre de l'Interior del canceller de la reunificació, Helmut Kohl, i que era el seu successor in pectore fins a l'atemptat i un escàndol de finançament il·legal que el va portar a cedir el pas a Angela Merkel.
Colors de façanes
Sempre vesteix jaqueta de color i pantalons foscos. Els colors de les jaquetes són cabdals. Ara, en els cartells electorals, han optat per tonalitats granatoses, però habitualment són tonalitats suaus de verd clar, beix i ocre, tan alemanys com el beix clar dels taxis, el verd de la policia i la combinació de beix i verd de les parades de l'autobús. Mirin les fotos de les recents inundacions a Saxònia i veuran la plaça del Mercat de la vila de Grimma plena d'aigua del riu Mulde. Fixin-s'hi bé: els colors de les façanes són els colors d'Angela Merkel. Per això l'estimen, perquè són els colors de les cases dels alemanys, tant quan fa bo com quan plou a bots i barrals.
