Un papa, un cooperant i molts espies: qui és qui en el desgel de relacions entre els EUA i Cuba

Alan Gross

Aquest ciutadà nord-americà –cooperant subcontractat per l'agència nord-americana d'ajuda al desenvolupament USAID– va ser detingut a Cuba el desembre de 2009 acusat d'introduir il·legalment tecnologies de comunicació a l'illa. Va ser jutjat i condemnat per espia dels EUA, i l'administració Obama va convertir el seu alliberament en una condició prèvia per a qualsevol millora de les relacions entre els dos països. El seu delicat estat de salut va precipitar les converses entre Washington i l'Havana i va propiciar la intervenció del papa Francesc, que va demanar per carta a Obama i Castro un gest de clemència.

Benjamin J. Rhodes

Aquest conseller de seguretat nacional de Barack Obama, encarregat d'escriure discursos per al president i comunicar sobre política internacional des de la Casa Blanca, va ser un dels dos emissaris que el govern dels EUA va enviar a les nou reunions negociadores que hi va haver al Canadà.

Barack Obama

El president dels EUA, Barack Obama, va arrencar el seu mandat el 2009 facilitant els viatges de familiars cap a Cuba i també les remeses de diners. Però la detenció d'Alan Gross a Cuba va torçar una arrencada prometedora en el camí de la fi de l'embargament econòmic a l'illa. Ha estat durant el segon mandat, amb la perspectiva que no es pot tornar a presentar i que està elaborant el que serà el seu llegat polític, quan s'ha precipitat la resolució d'una confrontació de més de 50 anys.

El grup de cinc cubans presos als EUA

Amb el nom genèric d'Els Cinc es coneixen cinc cubans empresonats a Miami després de la seva detenció el 1998 per activitats d'espionatge de la comunitat cubana exiliada a la capital de Florida per al règim de l'Havana. Un d'ells va ser alliberat el 2011, un segon a principis d'aquest any, i els altres tres van ser intercanviats dijous en el marc de l'acord per l'acostament entre Washington i l'Havana. "Han tornat", titulava aquest dijous el diari 'Granma' sobre els cinc presos.

Hillary Clinton

L'exsecretària d'Estat nord-americana, que serà segurament la candidata demòcrata a les presidencials del 2016, havia demanat en diverses ocasions a Obama que acabés amb la política de bloqueig a Cuba. A les seves memòries, 'Hard Choices', va apostar per un canvi de relacions amb l'Havana i va pressionar així l'actual president a resoldre aquesta qüestió abans de la seva arribada al poder.

Papa Francesc

Els EUA i Cuba van coincidir dimecres a destacar el paper del papa Francesc en el camí del desgel de les relacions entre els dos països. El pontífex argentí, òbviament bon coneixedor de la realitat llatinoamericana, va enviar una carta a l'estiu a Obama i Castro i va acollir una trobada que va certificar la culminació de les negociacions quan ja estaven a la recta final.

Raúl Castro

El germà de Fidel Castro va accedir al poder el 2008 amb alguns gestos d'obertura econòmica que van generar esperances per a la fi de l'embargament. L'ara president cubà va comparèixer dijous, vestit de militar, per llançar un inèdit missatge de confiança en la nova etapa de relacions que obre el seu país amb els EUA. "Això no vol dir que l'assumpte principal s'hagi resolt. El bloqueig s'ha d'acabar", va sentenciar Castro en el seu discurs.

Ricardo Zuniga

Aquest nord-americà d'origen hondureny és un expert en Cuba amb un càrrec dins del Consell de Seguretat Nacional dels EUA. És un dels dos emissaris que els EUA van enviar a les converses amb Cuba que es van fer al Canadà entre l'any passat i aquest.

Rolando Sarraf Trujillo

Se'n sap ben poc oficialment, però aquest és el nom del suposat espia dels EUA dins de Cuba que estava empresonat pel govern castrista des de l'any 1995. El seu cas era desconegut fins que dijous es va fer públic, quan es va donar a conèixer oficialment el desgel de les relacions entre els EUA i Cuba. Va ser intercanviat pels tres espies del grup dels cinc empresonats en territori nord-americà.

Stephen Harper

El primer ministre del Canadà, Stephen Harper, es va felicitar dijous per l'acord entre els EUA i Cuba. Ottawa, tot i la pressió dels EUA, ha estat un fidel col·laborador de l'Havana en camps com ara l'economia i l'ajuda al desenvolupament i va acollir les converses bilaterals entre els EUA i Cuba que es van celebrar entre l'any passat i aquest. Harper va assegurar que en cap cas havien mediat o encaminat el diàleg sinó que només havien donat un espai per a l'encontre.