Internacional 25/10/2015

Francisco Vivar, advocat: “Per primer cop hi ha hagut vot de càstig de ciutadans indignats a Guatemala”

El lletrat alerta que militars en favor de la impunitat donen suport al candidat favorit en la segona volta

Marta Rodríguez
4 min
Vivar, la setmana passada a Barcelona. MARC ROVIRA

BarcelonaGuatemala vota avui en segona volta enterrar l'etapa del president Otto Pérez Molina, empresonat des del setembre per suposada corrupció. En les setmanes prèvies a la seva caiguda, una onada de protestes populars va demostrar el descontentament d'una ampla capa de la població. La indignació es va transformar en un resultat inèdit per a aquest país, en què el cap de l'oposició es converteix en president a la legislatura següent. Aquest cop, però, Jimmy Morales, un comediant amb un partit desconegut i minúscul, es va imposar recollint aquest vot de cansament. La segona en discòrdia és Sandra Torres, ex primera dama i hereva d'una formació de l'establishment.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Francisco Vivar és advocat, membre del Bufete Jurídico de Derechos Humanos de Guatemala que ha portat, entre altres, el cas de genocidi contra el dictador José Efraín Ríos Montt, a l'espera de nou judici després que el 2013 s'anul·lés la primera sentència condemnatòria. A Vivar, que la setmana passada va passar per Barcelona convidat per les Brigades Internacionals de la Pau, l'amoïna que si guanya finalment Morales perillin les petites conquestes que s'han fet en la lluita pels drets humans durant la jove democràcia.

A què es dedica el Bufete Jurídico de Derechos Humanos

És una organització no governamental que formem un grup d'advocats que acompanya casos greus contra els drets humans, principalment de conflictes armats interns. Hem assessorat les víctimes en el cas de la massacre de Las Dos Erres, en què van morir més de 200 camperols i s'ha condemnat cinc dels autors a 6.030 anys. També els del Plan Sánchez, amb una sentència de 7.010 anys de presó per 251 assassinats.

La perla, però, és el judici per genocidi contra el dictador Ríos Montt.

El valor d'aquesta causa va ser que va permetre que els ciutadans coneguéssim què va passar durant la dictadura i això ningú no ho pot esborrar. El judici va servir per despullar l'estructura d'impunitat que impregnava la figura judicial del país. La condemna contra Ríos Montt va donar justícia a les 1.771 víctimes documentades però n'hi ha moltes més. Guatemala encara no ha girat full a la seva història.

Una dona vota en una col·legi electoral de la ciutat de Santa Cruz. ESTEBAN BIBA  / EFE

La bona notícia és que, almenys, es fan judicis contra dictadors i botxins.

És qüestionable. Hi ha justícia? Sí, però hi ha encara 45.000 desapareguts i més de 200.000 morts que l'esperen. El 94% dels crims són imputables a l'exèrcit de Guatemala i l'enjudiciament dels militars no arriba a l'1% dels implicats, així que la resta viuen en la impunitat. Es preveu que hi hagi més militars implicats, la majoria retirats, però també d'altres que formen part de l'Associació de Veterans de Militars de Guatemala (AVEMILGUA) o del que anomenen Fundació contra el Terrorisme.

AVEMILGUA d'alguna manera es presenta a les eleccions presidencials.

Sí, perquè dóna suport al candidat Jimmy Morales, que lidera el Front de Convergència Nacional, un dels partits més petits però que l'associació de militars ha aconseguit rellançar. Estem amoïnats perquè AVEMILGUA ha estat fent una tasca constant per desprestigiar el treball dels defensors dels drets humans, i si finalment Morales guanya, al seu voltant estaran aquests militars que han demanat la impunitat. És un panorama poc esperançador.

Tem dificultats en la seva feina pels drets humans?

No vull ser alarmista però la situació deixa entreveure que hi ha una persecució dels defensors dels drets humans. Ara ja s'estan processant els fiscals del departament de drets humans. L'exfiscal general, la jutge que va dictar sentència contra Ríos Montt i un fiscal que va participar en el cas tenen processos oberts. Com a advocats veiem com la nostra feina s'ataca i s'intenta limitar perquè constantment patim difamació als mitjans. Ens acusen de ser terroristes, comunistes, de fer-nos rics a costa de les víctimes, de viure de la comunitat internacional. Jo he vingut a Barcelona per cridar l'atenció i que s'estigui atent sobre el que està passant a Guatemala.

Com s'explica que Morales sigui favorit, un desconegut sense experiència?

La corrupció generalitzada que hi ha incrustada al govern és la gota que ha fet vessar el got. Hem descobert que els governants han fet una enorme fortuna, mentre els hospitals del país es tanquen perquè no hi ha medicaments ni pressupost per seguir funcionant i la gent es mor literalment a les portes. Això fa que la gent exploti i, espontàniament, a través de les xarxes socials, 100.000 persones es manifesten cada dissabte pels carrers de la capital.

Com afecta aquesta indignació a les urnes?

Per una banda, a la primera volta, va ser el primer cop que a Guatemala es va aconseguir vèncer l'abstencionisme, amb un 70% de participació ciutadana. I per una altra, hi va haver vot de càstig cap al líder de l'oposició, que tradicionalment guanya al següent cicle electoral. Però Manuel Baldizón s'ha aliat amb el govern de Pérez Molina per tirar endavant lleis que eren contràries al sentit del poble. Això també explica que la ciutadania li regali el vot a Morales.

stats