Internacional 24/01/2015

Metges voluntaris tapen els forats de les retallades a la sanitat grega

La clínica de Metges del Món al centre d'Atenes, desbordada per atendre els grecs que han perdut la cobertura sanitària, que se sumen als immigrants sense papers

Cristina Mas
3 min
Políclínica de Metges del Món al centre d'Atenes / METGES DEL MÓN

Enviada especial a AtenesAvis i mares joves amb els seus nadons, autòctons i immigrants, fan cua a la porta de la policlínica de Metges del Món al centre d'Atenes, que no atura l'activitat aquest dissabte, jornada de reflexió de les eleccions a Grècia, en què l'esquerra alternativa de Syriza es prepara per a un triomf històric. "Vam organitzar aquest servei fa 15 anys, per atendre els immigrants sense papers que no tenien cobertura sanitària, però des del començament de la crisi vénen també molts grecs", explica Bettina Krumbholz, mentre repassa el gràfic d'un electrocardiograma que li acaba de portar una companya. "Perdoni un moment, tenim un problema seriós", diu interrompent l'entrevista.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Tres milions de grecs sense cobertura sanitària

La sanitat pública és un dels grans damnificats de les retallades. La meitat dels metges d'atenció primària del país han estat acomiadats i tres milions de grecs han perdut la cobertura sanitària després d'un any sense cotitzar. Amb pensions de 360 euros, molts avis no poden afrontar el copagament del 25% de les medecines que necessiten.

Amb aquest panorama, ONGs i professionals sanitaris s'han organitzat per posar en marxa una quarantena de policlíniques arreu del país, on els voluntaris, dentistes, pediatres, otorinos, ginecòlegs o oftalmòlegs ofereixen atenció mèdica bàsica i serveis de farmàcia i vacunació. A la clínica de Metges del Món hi ha 55 professionals voluntaris que dediquen algunes hores del seu temps lliure a atendre diàriament els 150 pacients que, de mitjana, s'acosten a demanar ajuda.

"No paren d'arribar pacients: ara tenim més gent de l'Afganistan, el Pakistan, l'Iran…, però també més europeus: búlgars, romanesos, albanesos… I a més hem d'atendre els grecs, que s'han quedat sense cobertura sanitària", lamenta la doctora, assenyalant la cua de malalts que s'esperen a la porta de la seva consulta. Els grecs que fa més d'un any que estan aturats han de pagar una "entrada" de 5 euros només per travessar la porta de l'hospital, i afrontar les despeses del tractament mèdic que vagi més enllà de l'estricta emergència. Els seus fills també queden exclosos del sistema: "Hi ha gent amb patologies cròniques greus que no poden pagar-se les medicines, la gent agafa infeccions, virus, ens porta els seus fills quan tenen febre… I nosaltres fem el que podem". A la clínica també s'hi ofereix atenció psicològica: "Se suposa que als països mediterranis, on fa sol, tenim menys depressions que al nord d'Europa, però això ha canviat, la gent no sap com tirar endavant”, apunta.

Les costures de la societat es trenquen

Les costures de la societat grega estan a punt de trencar-se, després del ràpid desmantellament de l'estat del benestar a cop de decret d'austeritat. Molt pocs, fa cinc anys, es podrien imaginar que avui hi hauria 1,3 milions de grecs a l'atur i que els que tenen la sort de conservar la feina veurien caure el sou un 40%, o que les pensions es retallarien en un 45%, o que un de cada tres grecs viuria per sota del nivell de pobresa. Cal rellegir almenys una vegada aquestes xifres per adonar-se de com els treballadors i les classes mitjanes gregues s'han trobat en un carreró sense sortida.

La metge de família, grega d'origen alemany, dubta davant la pregunta de què passaria amb tota aquesta gent sense els metges voluntaris. "Em sap greu, però haig de respondre que molts estarien morts. I no és el dramatisme tan propi de la cultura grega. És de debò, atenem casos molt greus: aquest noi de Bangla Desh que acabo de visitar s'hauria mort al carrer, encara no entenc com ha pogut arribar fins a la clínica".

Krumbholz adverteix que no n'hi ha prou amb voluntarisme, que les ONG no poden substituir la xarxa sanitària pública. "El febrer de l'any passat van acomiadar 7.500 metges d'atenció primària, la meitat de la plantilla… La gent directament s'ha quedat sense poder anar al metge. I els ambulatoris són la base de la piràmide en qualsevol sistema de salut. Si no hi posen remei aviat tot empitjorarà", conclou mentre agafa a coll una criatura.

stats