La difícil posició d'Obama davant l'esclat de Ferguson, en cinc claus

BarcelonaQuan Barack Obama va arribar a la presidència dels Estats Units l'any 2008, molts van veure complert un dels somnis de Martin Luther King. El primer president negre de la història del país marcava una fita en l'avenç dels drets de la comunitat afroamericana que, sis anys després, es veu enterbolida per uns disturbis que tornen a posar en primer pla la discriminació racial a la societat nord-americana.

Mai ha estat un líder negre

Les protestes desencadenades arreu dels EUA per la no-imputació del policia blanc que va matar el jove negre desarmat Michael Brown a Ferguson, Missouri, han deixat clara la impotència d'Obama per oferir un veritable "canvi" també en aquesta matèria. "Però cal tenir clar que Obama mai no va fer bandera" dels drets civils durant la seva campanya; "ell va arribar a la presidència no per ser negre sinó per ser el que millor va representar el canvi de visió respecte de l'era Bush" que vivia la societat en aquell moment, explica l'autor del blog ObamaWorld i periodista especialitzat en els Estats Units, Jordi Pérez Colomé.

Ara, Ferguson torna a treure el tema a la llum. Els casos de ciutadans negres a mans de la policia –la majoria dels quals acaben sense cap judici o sense cap sentència condemnatòria– es repeteixen des de fa anys fins al punt que "la gent ha acceptat que disparar els negres és normal", denuncia a l'ARA la directora del departament sobre raça, delicte i justícia de la Universitat John Jay, Delores Jones-Brown.

El discurs de la "por al negre"

Casos com aquests reobren un cop i un altre el debat als Estats Units sobre el síndrome de la por als negres en la societat nord-americana. "

L'era Obama no ha canviat les coses en matèria racial

Una situació que no es capgira en dos mandats

Amb dades també del 2013, l'atur entre la comunitat afroamericana havia pujat al 13,1% de mitjana a tot Estats Units, mentre que per als blancs era del 6,5%. Per als nadius americans era del 12,8% i per als hispans del 9,1%, segons l'Oficina d'Estadístiques Laborals dels EUA.

Després de Ferguson: de la desmilitarització a 'la llei Michael Brown'

Unes xifres que són molt difícils de canviar en un o dos mandats presidencials, tal com el mateix Obama va admetre en el seu discurs més famós sobre el tema racial, el 2008 durant la campanya electoral, en què va advocar per una societat "unida en les seves diferències". El que sí que es podria canviar, i li queden dos anys per fer-ho, són algunes lleis que s'han provat discriminatòries amb la comunitat afroamericana, com la legislació que penalitza més durament el 'crack' que la cocaïna, o la que estipula penes de presó més llargues per als que han estat condemnats tres vegades ('three-strikes law'), apunta Pérez Colomé.

El president no ha anunciat pas la seva intenció de reformar aquestes lleis, però si els disturbis es prolonguen durant molt de temps, és una de les cartes que pot acabar jugant l'administració Obama. Una altra de les reformes que podrien respondre els clams del carrer seria acabar amb la militarització de la policia, massa patent en la resposta als aldarulls de Ferguson. Arran de la lluita contra la droga dels anys 90, el programa 1033 del Pentàgon va autoritzar la venda de material bèl·lic als cossos policials, però el material militar utilitzat als carrers de Ferguson ha aixecat moltes veus en contra d'aquesta política.

Altres organitzacions de drets civils, amb el suport de la família del jove Michael Brown, han intentat promoure una llei que obligui a tots els agents de tots els cossos de policia nord-americans a portar càmeres que gravin les seves accions, una proposta que ja han batejat com la 'Michael Brown Law'.