“La modernització de l’Iran és imparable”

TeheranEl 25 d’abril la justícia iraniana va tancar la revista femenina Zenan Emrooz per immoral. La decisió judicial es basava en un article sobre el matrimoni blanc, la manera com a l’Iran es denominen les parelles que viuen juntes sense estar casades, una tendència creixent en un país on mantenir relacions sexuals abans del matrimoni és il·legal.

La directora de Zenan Emrooz és Shahla Sherkat, una activista defensora dels drets de les dones que fa quinze anys va fundar aquesta revista, la primera eminentment femenina de l’Iran. El govern de Mahmud Ahmadinejad ja es va encarregar de clausurar-la perquè parlava obertament dels problemes de les dones i les mostrava de manera impúdica, és a dir, amb uns quants cabells fora del mocador. La preservació de la imatge de la dona com un ésser cast que cal protegir de les mirades masculines va portar el Parlament iranià a aprovar al juliol una llei per reforçar les mesures restrictives sobre el vestuari femení.

El govern de Hassan Rouhani s’hi oposa i, per ara, no l’està aplicant, però el fet que els conservadors siguin majoria a la cambra fa que lleis com aquesta, que limiten la llibertat de les dones, s’aprovin amb facilitat. “Els estaments de poder controlats per homes amb una mentalitat tradicional impedeixen que es puguin dur a terme les reformes que farien avançar el país”, assegura Shahla Sherkat, en declaracions a l’ARA. Segons aquesta històrica feminista, tot i les dificultats, “la modernització de l’Iran és imparable”. Això es deu al fet que els grups feministes liderats per dones que s’atreveixen a denunciar les injustícies i a reclamar els seus drets dins de l’Iran estan “pressionant” la societat. Tot i això, Sherkat precisa: “Els pensaments tradicionals i les creences no es modifiquen ràpidament. Necessitem temps”. Per això considera que no n’hi ha prou amb la lluita que protagonitzen els moviments de dones. “Hi ha qüestions que s’han de solucionar d’arrel. Cal que es reformi la llei, que hi hagi canvis de base”, sentencia. I afegeix: “Si la cultura patriarcal i les tradicions no evolucionen cap a una situació de més igualtat, no hi ha res a fer”.

El problema no és l’islam

L’Iran és un país islàmic regit normativament per la xaria, un codi legal basat en els preceptes de l’islam. ¿És incompatible aquesta reforma que necessita l’Iran amb l’islam? “No. En absolut -respon Sherkat contundent-. El problema és que ni les dones musulmanes coneixen els seus drets”. Igual com l’advocada i activista iraniana Shirin Ebadi -primera dona musulmana guardonada amb el premi Nobel de la pau-, Sherkat creu que “el problema de les dones a l’Iran no és l’islam”. Sosté que es fan “moltes interpretacions diferents de l’islam, algunes contràries als drets de la dona, però els problemes que pateix la meitat de la població de l’Iran no tenen res a veure amb l’islam”. “Rouhani ha d’eliminar les quotes universitàries que limiten les places per a dones i fomentar el seu paper a la societat. Hi ha d’haver més igualtat d’oportunitats laborals. Si la dona té feina, és independent econòmicament, i això li dóna poder”, afegeix.

A l’Iran la societat patriarcal fa que ningú es qüestioni que el cap de família és l’home; la dona necessita el seu permís per viatjar i, moltes vegades, també per divorciar-se. Ell ha de mantenir econòmicament la família, per això les empreses tendeixen a contractar un home abans que una dona. Sherkat considera que aquests rols patriarcals canviaran, però amb el temps i “mai amb una revolució”. “Els canvis vénen quan la societat està preparada i els demana”, recalca.

Sense avenços des del 1979

A finals de juliol, Sherkat va assistir a una vista judicial sobre el cas de Zenan Emrooz. Confia a poder reobrir la publicació: “Era l’única revista que feia pedagogia sobre els drets de les dones”. El president Rouhani va prometre lluitar contra la discriminació, però per ara no s’han produït avenços significatius. “El president ha estat massa ocupat amb l’acord nuclear. Des del 1979 no hi ha hagut cap evolució important en els drets de les dones. Però sí que és cert que ara hi ha menys repressió que abans”, assenyala. El Parlament tramita actualment una llei anomenada “pla per preservar la castedat i el hijab”, que preveu multes de 300 euros per a les dones que portin malament el mocador, o una reducció del salari per a les empleades públiques que cometin aquesta infracció o similar. Per ara, la llei no està aprovada i el govern iranià continua resistint-se a implantar aquest tipus de normatives.