Els navahos, dividits, limiten el pes polític de la seva llengua
Voten a favor d’eliminar el requisit de parlar l’idioma amb fluïdesa per ser líder
Window Rock (arizona)La petita oficina d’administració del Diné College -el centre de formació professional de la Nació Navaho- a Window Rock (Arizona) té aquests dies molta feina amb l’inici del nou curs. Alguns estudiants s’hi inscriuen a última hora i vénen a demanar informació sobre els cursos.
Ilene Naegle, consellera d’estudis del centre, explica que aquest any tots els estudiants de la llengua navaho hauran de fer un examen de nivell. “Alguns menteixen sobre les seves capacitats lingüístiques perquè no els va bé l’horari del curs d’iniciació al diné”, diu Naegle.
Diné, en lloc de navaho, és la paraula que utilitzen els nadius americans d’aquesta reserva índia dels Estats Units i vol dir el poble. La Nació Navaho és un territori semiautònom que ocupa una superfície de 71.000 quilòmetres quadrats, i és, en part, dins dels estats nord-americans d’Arizona (al nord-est), Nou Mèxic (al nord-oest) i Utah (al sud-est).
Naegle es mostra decebuda amb el resultat del recent referèndum sobre els requisits de llengua navaho per als candidats a la presidència de la tribu. “Els futurs líders ja no necessitaran parlar diné amb fluïdesa”, afirma primer en navaho i després ho tradueix a l’anglès. La nova mesura, continua, “no és bona ni dolenta”. “Els més joves que no coneixen la llengua estan contents perquè si volen es podran presentar a l’elecció presidencial. Però jo crec que és dolent per a la nostra llengua i cultura”, es lamenta.
Ron Haven, advocat de l’oficina del consell legislatiu de la Nació Navaho, explica l’origen de la consulta des del seu despatx. Uns dies després de les primàries presidencials del 2014, dos candidats van denunciar que Chris Deschene -que va quedar segon en l’elecció i, per tant, passava a la segona volta- no havia dit la veritat sobre la seva habilitat per parlar navaho. “Segons la llei tribal, els candidats a la presidència han de parlar amb fluïdesa i entendre el navaho i l’anglès”, afirma entre llibres i piles de papers, i mostra la pàgina del codi electoral en què s’assenyala aquest requeriment.
Haven relata que durant mesos hi va haver una discussió legal entre la comissió electoral i el Tribunal Suprem navahos sobre la qüestió. Finalment, Deschene va ser desqualificat i les eleccions presidencials es van celebrar a l’abril. Tot i així, el Consell de la Nació Navaho, l’òrgan legislatiu de la reserva índia, va decidir fer un referèndum per preguntar si volien canviar els requisits de llengua per al seu líder i les lleis que donen als tribunals tribals l’autoritat per decidir si un candidat sap i entén el navaho.
Un requeriment divisiu
“Jo no vaig votar, ja que, pel càrrec que ocupo, preferia que ningú em situés a cap bàndol -confessa Haven-. És un tema que divideix”. L’advocat navaho diu que la llengua és molt important per als seus conciutadans, que volen que el seu líder la conegui. “Molts joves, però, no la parlen, i molts dels que van votar eren joves”, afegeix.
Segons els resultats, encara no oficials, una majoria de 13.017 persones van votar a favor d’eliminar l’obligació per als futurs presidents navahos de parlar la llengua tribal amb fluïdesa i de donar la potestat als ciutadans per determinar si el coneixement del navaho dels candidats és l’adequat. Aquest nombre és només 1.239 persones més que les que hi van votar en contra (11.778) i representa una cinquena part de l’electorat, ja que més de 122.000 navahos estaven cridats a la consulta.
“Ara hem tret la paraula fluïdesa. Quin serà el pas següent?”, diu Naegle, asseguda al seu despatx, a pocs metres de la seu del consell tribal i prop de la gran muntanya de roca amb un forat que sembla una finestra i que dóna nom a la capital de la Nació Navaho.
L’administrativa recorda que la seva llengua va intentar ser eliminada durant anys. A finals del segle XIX i principis del XX, el govern federal dels Estats Units va intentar implementar diverses polítiques per assimilar els nadius americans a la cultura dels EUA. I fins a finals de la dècada dels 60, la gran majoria dels navahos van anar a escoles on només s’ensenyava en anglès. El resultat és que les generacions més joves no saben la llengua dels seus avantpassats.
Una llengua en perill d’extinció
Malgrat aquestes adversitats, el navaho ha persistit i el coneixen més de la meitat dels 266.000 ciutadans navahos (170.000). Però la llengua -coneguda mundialment perquè va ser la base d’un codi indesxifrable per transmetre missatges militars durant la Segona Guerra Mundial i, per a molts, clau per a la victòria dels aliats-, està en perill d’extinció, segons el centre Endangered Languages.
“Molts pares volen que els seus fills parlin bé l’anglès i paren de parlar-los en diné”, diu Nagle, per explicar el retrocés de la llengua dels últims anys. D’altra banda, molts joves van a estudiar a universitats que són fora de la reserva, com va fer l’advocat Ron Haven, i obliden la llengua. “L’entenc però ja no la parlo bé”, afirma.
“Una majoria de la gent navaho vol que els joves tornin a la taula del lideratge”, va assegurar la nit del referèndum, al juliol, el legislador tribal Leonard Tsosie, que va impulsar la consulta.
No totes les tribus tenen un requeriment de llengua per als seus líders. Però per a molts navahos, llengua i cultura van lligades. El 2018 els votants seran els que decidiran si cal que el seu president parli diné.
