Una ofensiva separatista posa fi a la treva a l’est d’Ucraïna
Almenys 30 morts en un atac dels pro-russos a Mariúpol
KíevUna nova matança de civils va sacsejar ahir l’est d’Ucraïna. Almenys trenta persones van morir i 97 van quedar ferides sota una pluja d’artilleria a la ciutat de Mariúpol. Els projectils van impactar en una zona residencial a primera hora del matí i van fer malbé habitatges i vehicles. Aquesta ciutat portuària, un enclavament estratègic a la riba del mar d’Azov, està sota el control de les forces governamentals, que, ràpidament, van culpar els separatistes pro-russos de l’atac, destacats als afores de la ciutat. Els milicians van negar la seva responsabilitat en la massacre, però el president de l’autoproclamada República Popular de Donetsk, Aleksandr Zakhàrtxenko, va reconèixer que les seves forces havien llançat “una ofensiva contra Mariúpol”. “És el millor homenatge que podem fer als nostres morts”, va declarar en l’enterrament de les víctimes d’un altre atac contra civils.
La fràgil treva del setembre ha quedat definitivament sepultada aquests últims dies. Zakhàrtxenko ja va alertar divendres que es negava a negociar amb Kíev i que volia iniciar una campanya per ampliar el territori controlat pels separatistes, que ara és una tercera part de les regions de Donetsk i Lugansk. El ministre de Defensa ucraïnès, Stepan Poltorak, va confirmar ahir que l’ofensiva estava en marxa i que les seves unitats havien hagut de repel·lir atacs “a tota la línia del front”, de 350 quilòmetres. L’agreujament de la situació va portar el president, Petró Poroixenko, a llançar aquest missatge: “Volem la pau, però acceptem el repte de l’enemic. Defensarem la nostra pàtria com a veritables patriotes. I això fins a la victòria”.
Ucraïna ja ha perdut algunes posicions importants, com ara l’aeroport de Donetsk. Dijous les forces governamentals es van haver de retirar de les dues terminals després d’una batalla de més de 200 dies. El valor estratègic d’aquesta instal·lació s’havia vist minvat per l’ús massiu d’artilleria, però tenia una gran força simbòlica, ja que els defensors de l’edifici, els anomenats cíborgs, estaven considerats uns herois. Ara sembla que els separatistes s’han fixat nous objectius: la població de Piski, per formar una franja de seguretat al voltant de la ciutat de Donetsk, i Debaltseve, un nus de comunicacions crucial que permetria unir les dues grans ciutats controlades pels separatistes.
Unes negociacions estancades
L’escalada de tensió arriba després de mesos amb les negociacions de pau estancades. Al setembre es van firmar els acords de Minsk, però gairebé cap dels dotze punts que contenia el protocol s’ha respectat: no s’ha retirat l’artilleria pesant de la línia del front i la frontera entre Rússia i els territoris controlats pels separatistes continua oberta. Segons Kíev, darrere del conflicte hi ha Moscou, que continua enviant armes i homes per reforçar els separatistes. També Brussel·les considera que el Kremlin té responsabilitat en el conflicte i Federica Moguerini, la cap de la diplomàcia europea, va declarar ahir que l’ofensiva “conduirà inevitablement a un greu deteriorament de les relacions entre la UE i Rússia”. El Kremlin sempre ha negat la seva implicació en el conflicte i acusa les autoritats ucraïneses de fer una guerra contra el seu poble i de discriminar la comunitat russòfona.
Cada cop més duresa contra els civils
La població civil paga un preu altíssim en el conflicte ucraïnès. De les 5.000 víctimes mortals comptabilitzades per l’ONU des de l’abril, gairebé el 80% no són uniformats. I les últimes setmanes han deixat exemples dramàtics d’aquesta realitat: 12 morts en un minibús a Volnovakha, 13 morts en un troleibús a Donetsk i entre les 30 víctimes d’ahir a Mariúpol hi havia una noia de 15 anys i un nen de 5. Tampoc para d’augmentar el nombre de persones que s’han vist obligades a deixar casa seva per la guerra. Els desplaçats dins d’Ucraïna ja són 850.000, mentre que 600.000 haurien fugit a altres països.
