MunicEl partit nacionalista conservador Llei i Justícia (PiS) és el virtual guanyador de les eleccions celebrades ahir a Polònia en imposar-se amb el 39,1% dels sufragis, segons els primers sondejos. El líder de la formació, el controvertit ex primer ministre del país, Jaroslaw Kaczynski, va sortir per celebrar la victòria i dedicar-la a les víctimes en l’accident aeri a Smolensk, l’any 2010, entre les quals hi ha el seu germà. Ell, però, no era el cap de cartell sinó Beata Szydlo, que serà la nova primera ministra.
La creu de la jornada va ser per al partit de centredreta Plataforma Ciutadana (PO), que des de fa vuit anys governa el país. Les sigles de l’actual primera ministra, Ewa Kopacz, haurien obtingut tan sols el 23,4% dels vots, segons els sondejos.
Les enquestes ja havien apuntat a un canvi de govern i deixaven com a principal incògnita si el PiS obtindria la majoria absoluta. Segons el pronòstic, amb la jornada electoral acabada en tancar-se aquesta edició, aquest partit nacionalista conservador obtindria 242 dels 460 escons del Parlament polonès i estaria, doncs, en situació de governar sol. Si això es confirmés, la victòria seria històrica, ja que per primer cop des de la instauració de la democràcia a Polònia, el 1989, hi haurà un executiu amb majoria absoluta.
Un govern del PiS podria complicar el treball conjunt de Polònia a la Unió Europea, sobretot en la qüestió de la gestió de la crisi dels refugiats. Tot i que Kaczynski va monopolitzar la imatge de la victòria, la candidata electoral del partit és Beata Szydlo, un personatge vist per molts com un titella de l’ultraconservador polític. En les setmanes prèvies a les eleccions va alertar sobre la propagació de malalties a causa del flux de nouvinguts. “Paràsits i bacteris que en els organismes d’aquestes persones són inofensius aquí poden ser perillosos”, va afirmar.
A l’espera que avui es facin oficials els resultats, ahir es donava gairebé per segur que el moviment antisistema-populista liderat per l’exestrella de rock Pawel Kukiz tindria representació parlamentària. L’accés a la cambra de la Coalició d’Esquerres, del neoliberal Nowoczesna (Modern), del Partit Camperol i del partit del controvertit ultraliberal Korwin-Mikke era ahir encara incert.
