Horrach afirma que Castro està obligat a arxivar el cas per a la infanta

PALMASeguint el guió previst, el fiscal Anticorrupció Pedro Horrach ha demanat avui dematí l'arxivament del cas Nóos per a la infanta Cristina i, a més a més, ha advertit que considera que el magistrat instructor, José Castro, no pot encausar-la (no pot obrir judici oral contra ella) si només és acusada per Manos Limpias. Manté aquesta argumentació en aplicació de l'anomenada 'doctrina Botín', tota vegada que el Ministeri Públic i l'Advocacia de l'Estat, en nom d'Hisenda, demanin l'arxivament.

Horrach dedica un annex del seu escrit d'acusació a argumentar per què, al seu parer, el jutge Castro està obligat a aplicar l'article 782.1 de la la Llei d'enjudiciament criminal (LEC) i a assumir la doctrina Botín, de manera que no podria incloure la infanta en l'obertura de judici oral, una decisió que Castro prendrà ben aviat, en les properes setmanes, abans d'acabar l'any.

El fiscal adverteix, d'entrada, que l'article 782.1 de la LEC determina que, "si el fiscal i l'acusador particular reclamen el sobreseïment [...] ho acordarà el jutge".

Després, entra a fons en el tema polèmic: si Castro ha d'aplicar o no la doctrina Botín al cas de la infanta. La doctrina del Suprem en el cas Botín va establir que no és admissible l'obertura de judici just a instància d'una acusació popular (Manos Limpias) quan el Ministeri Fiscal i l'acusació particular han demanat l'arxivament. Llavors el Suprem va determinar, en el cas Atutxa, que sí es podia obrir judici si els béns protegits pel delicte tenen una naturalesa col·lectiva.

El fiscal defensa que Castro està obligat a seguir la doctrina Botín i que, si no ho fa, crearà una nova jurisprudència. Per al fiscal, no és acceptable el matís de l'Audiència de Palma que recordava a Castro que l'Advocacia de l'Estat i el fiscal apuntaven delictes concrets que s'atribueixen a la infanta com a cooperadora, ja que se li imputen a Urdangarin com a autor. Amb aquest matís, l'Audiència "salvava" Castro d'aplicar la doctrina Botín i obria la porta que dugués Cristina a la banqueta.

Diu Horrach que aquest matís suposa "fer distincions allà on la llei no en fa" i ataca l'esperit de la mateixa llei. Per al fiscal, si el titular del bé que ha estat atacat pel delicte (Hisenda en aquest cas) no veu delicte en una persona determinada i no l'acusa, "aquesta legitimitat processal no pot ser usurpada per un tercer no perjudicat".

Cita el fiscal "un cas idèntic" al de la infanta en què l'Audiència Provincial de Biscaia va resoldre (en una qüestió prèvia a la vista) que l'acusació popular no podia, per si mateixa, obrir judici oral contra les persones que no eren acusades ni per Fiscalia ni per l'acusació particular per delictes contra la hisenda pública.

"No és sostenible, per elementals raons de justícia, igualtat i seguretat jurídica, que, en les mateixes circumstàncies processals, un ciutadà sotmès als tribunals de Biscaia no s'exposi al judici oral i, si és sotmès a un jutjat o tribunal de les Balears, no només se li obri judici oral, sinó que, a més, pugui ser condemnat", conclou Pedro Horrach.

Manos Limpias veu la infanta a la banqueta

Just el contrari pensa l'acusació popular de Manos Limpias. La seva advocada, Virginia López Negrete, ha defensat avui, després de presentar l'escrit, que té la convicció que la infanta s'haurà d'asseure a la banqueta. "És clar que sí!", ha afirmat.

López-Negrete ha assegurat que just ells i el jutge Castro han mantingut la línia de la imputació de la infanta durant la causa i, per això, creu que, si el magistrat hagués pensat que era d'aplicació la doctrina Botín, no hauria continuat endavant fins a la situació actual perquè des de ja fa molt de temps estava clar que ni fiscal ni Advocacia de l'Estat no formularien cap acusació contra la germana del rei Felip VI.

L'advocada, a més més, ha ressaltat que no és possible emparar-se en la doctrina Botín. Ha explicat que, en cas de delictes en els quals el bé protegit és un bé col·lectiu, sí que basta l'acusació popular per obrir judici oral. En aquest sentit, ha defensat que la hisenda pública sí que és un bé col·lectiu i és el bé atacat pels delictes que s'imputen a la infanta.