AINA CALPE

AQUEST DIVENDRES em llevaré i tindré com a missió fonamental del dia deixar fetes les maletes. Haig de deixar l'habitació buida perquè dilluns ja me'n vaig cap a les illes Balears. Jo visc a Palma i quan estic fent funcions a Barcelona llogo una habitació en un pis compartit amb una amiga al barri del Poble-sec, al costat del Teatre Lliure. Em va molt bé per la ubicació. Al matí em dedico a assajar Coriolà , la revisió d'Àlex Rigola de l'obra de William Shakespeare. A la nit faig les funcions de Nix tu, Simona , d'Albert Pijuan, a la Sala Beckett. Aquesta última obra s'acaba aquest diumenge i per això me'n vaig a Mallorca, si no hauria de pagar un lloguer més.

Tot el matí em dedicaré a deixar el pis bé, tinc feina a netejar. Dinaré a les dues, a casa i sola. Com que me'n vaig vull deixar la nevera buida, i així aprofitaré el menjar que hi hagi. I després de dinar faré una bona migdiada. Faci el que faci, això no m'ho treu ningú: és genètic. A la Sala Beckett hi arribo una hora i mitja abans que comenci la funció, a les 21.30 hores. Prèviament bereno bastant, sobretot civada, que dóna molta energia, i fruita, perquè no pots fer la funció amb la panxa plena. Un cop al teatre faig ioga, exercicis per a la veu i txi-kung, una art marcial xinesa que em va bé. Cadascú té el seu ritual, aquest és el meu. Quan arribi a casa em costarà dormir, perquè tindré l'adrenalina pels núvols. Soparé una sopa de miso, truita, pa torrat o alguna cosa lleugera. Acostumo a prendre infusions i llegir. Faig bondat a les nits, perquè, si no, la veu se me'n ressent.