ALBERT FERRER

Des de l'octubre, el que va ser jugador del Barça als anys 90 és el tècnic del Vitesse, un equip de la primera divisió holandesa

La vida és tranquil·la a Papendal, on visc, molt a prop de les instal·lacions en què entrenem amb el Vitesse. És un lloc que ja coneixia perquè aquí el Barça hi havia fet estades. Ara hi faig vida. Avui és un dia de prèvia: demà juguem a casa contra el Heerenveen, un equip que és per sobre nostre. El despertador sona cap a les 8, esmorzo i poc després ja sóc al camp per dirigir la sessió d'entrenament. Els dies abans d'un partit fem molts exercicis de velocitat, intentem no cansar els nois. Llavors tocarà comparèixer davant de la premsa, cap a la una. Aquí m'he acostumat a unes rodes de premsa diferents, ja que com a molt hi ha sis o set periodistes. Per sort, tots parlen bé anglès i, per tant, no cal traductor. L'holandès el vaig millorant, però encara costa. Després de parlar, toca treballar l'anàlisi tàctica amb els jugadors. Conjuntament amb el cos tècnic preparem unes explicacions amb vídeo i PowerPoints per posar l'accent en jugadors rivals o situacions potencials. Al cos tècnic, per cert, hi ha l'Albert Capellas i l'Stanley Menzo, que alguns poden recordar-lo com a porter de l'Ajax. Després dinarem plegats amb tot l'equip. Ens tocarà menjar el que manin els dietistes. La tarda serà plàcida. Amb l'Albert i l'Stanley seguirem fent treball tàctic. Anirem a dormir d'hora pensant encara en el partit, però amb optimisme. Quan vaig arribar al club, el Vitesse era en zona de descens, i ara ja hem sortit del pou.