Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

ANNA AYALA

Aquesta tarda presenta el programa Avui toca a Catalunya Ràdio, però no deixa d'agafar-se el dia com a festiu

ENCARA QUE TREBALLI, avui és un dia festiu, o sigui que no em posaré el despertador abans de les 9.00. Dormiré una hora i quart més de l'habitual, sempre que algun dels meus gats no hi tingui cap inconvenient, perquè ells són molt puntuals. Sóc d'esmorzar a casa tranquil·lament, amb la ràdio engegada. Em faré un entrepanet petit, de sobrassada i formatge, segurament, i l'acompanyaré amb un Actimel. Amb el cafè, ja aniré cap a l'ordinador a mirar què diuen els diaris digitals. Com que és un dia estrany, és possible que ja tingui els guions a casa, i em dedicaré a mirar-los a la terrassa, prenent el solet. Intento prendre'm el dia a mig gas, amb un ànim de festa. Cap a les dotze o quarts d'una procuraré aterrar a la ràdio per parlar amb l'equip del programa i el tècnic. Un dels handicaps de treballar els festius és que cada dia tens un tècnic diferent i li has de tornar a explicar tot de dalt a baix. Fet això, aniré a dinar amb calma i a acabar de repassar els guions, esperant que es faci l'hora de començar. El programa va de 17.00 a 19.00, i llavors és quan toca passar-s'ho bé. Tot el dia és una mena d'impàs fins que arriba aquest moment. Són dues hores, però passen exageradament de pressa! Quan s'acabi el programa és probable que caigui alguna cerveseta, per fer una mica de descompressió. Els dies normals sóc part de La tribu, però com que hauré treballat tant avui com dimarts, m'ho he compensat agafant-me festa demà, o sigui que no tindré pressa per anar a dormir. M'agrada improvisar, així que faré el que sorgeixi.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT