Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

ANNA BARRACHINA

Actriu polifacètica, torna a explorar el seu vessant més còmic amb Pel davant i pel darrera, al Teatre Borràs

A LES VUIT EM LLEVO i desperto el meu fill, que té vuit anys. Esmorzem la meva parella, el nen i jo. Menjo una torrada amb formatge de cabra fresc, un suc de taronja natural i un cafè amb llet. Llavors ens preparem i cap a l'escola. Un cop he deixat el meu fill a classe, faig un altre cafè amb altres mares i xerrem. És quasi una tradició. En acabat faré una cosa que m'encanta i que no puc fer sempre: anar al mercat. Jo sóc una dona de mercat, m'agrada anar-hi, parlar amb les paradistes... És un lloc molt alegre, ple de vida. Llavors tornaré per fer coses de la casa. És un dia molt marujo . Dinaré sola, sempre ho faig. Perquè la meva parella menja a la feina i el nen a l'escola. També ho aprofitaré per avançar el sopar. Llavors aniré a buscar el nen a l'escola i anirem al parc. Jugarà a pilota amb els companys i jo estaré amb altres mares mentre vigilem que no es barallin. No ens hi estarem gaire, caldrà tornar a casa i dutxar-lo. A casa sopem molt d'hora, a dos quarts de vuit, perquè normalment jo a les vuit haig de sortir disparada cap al teatre. Però avui jo no m'hi podré quedar, hauré d'anar abans al Teatre Borràs perquè tinc una entrevista. Cal marge, almenys una hora abans de l'obra, per preparar-se. Som molts i cal passar per maquillatge, vestuari i sobretot escalfar-se. És una obra molt energètica. Pel davant i pel darrera és plena d'escales i portes, acabes baldat. Surto a les 11 i torno a casa. La meva parella m'espera al sofà. Quan arribo està mig adormit i jo vaig com una moto. Estic tan desperta que no paro de xerrar i ell, pobre, m'ha de seguir el ritme.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT