Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

ANTONI ROS MARBÀ

El gran director d'orquestra i compositor es retroba al Palau de la Música amb l'obra del seu admirat Eduard Toldrà

SÓC BASTANT MATINER i m'acostumo a llevar a les vuit com a tard. Després d'esmorzar i dutxar-me, el primer que faig és llegir part de la premsa i mirar una mica les notícies a la televisió. A les onze del matí tinc assaig general al Palau de la Música, on aquesta tarda dirigeixo un concert-homenatge al gran mestre Eduard Toldrà interpretat per la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, la Cobla Mediterrània i la Cobla Principal del Llobregat. Quan acabi l'assaig tornaré a casa a dinar, miraré les notícies de TV3 i acabaré de llegir la premsa. A la tarda faré poca cosa, perquè només podré pensar en el concert. Abans dormia una estoneta, però ara em costa més. Imagino que repassaré les partitures del Toldrà, perquè sempre hi descobreixes alguna cosa nova. El concert comença a les 19.00, però jo arribaré al Palau, com a mínim, una hora abans: m'agrada respirar l'ambient de la sala i, a més, aquest concert és molt emotiu per a mi perquè de jove vaig conèixer el mestre Toldrà i el vaig tractar molt els últims anys de la seva vida. La seva influència encara la mantinc molt viva i admiro profundament l'obra d'aquest gran mestre. Un cop acabat el concert, o tornaré a casa o aniré a la d'un amic a veure el partit del Barça. És possible que l'agafi començat, però el partit s'ha de veure. I després del partit, doncs poca cosa més. Imagino que veuré una mica més les notícies o seguiré algun debat televisiu si té interès. Això sí, l'última cosa que faig és llegir una bona estona, perquè la nit és un moment excel·lent per a la lectura. Per tant, llegiré fins que el cos em digui prou.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT