Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

ARCADI OLIVERES

L'economista rep avui, a l'Ajuntament de Barcelona, el Premi Internacional Alfonso Comín

SEMPRE COMENÇO el dia a la mateixa hora: a dos quarts de vuit. A les nou dono la primera classe a la UAB i, si hi arribo amb temps, faré un cafè abans d'entrar. Això de l'esmorzar en mi és molt irregular. De vegades menjo una peça de fruita abans de sortir de casa, d'altres em conformo amb el cafè abans d'engegar les classes i, la majoria de dies, acabo sense esmorzar res. Aquest matí tinc un parell d'alumnes al despatx per fer les tutories i després tornaré cap a casa a dinar. No sempre tinc temps de fer-ho, però avui serà un dia tranquil, perquè me l'he reservat per anar amb calma a recollir el premi Alfonso Comín. Dinaré a casa, segurament amb la meva nora, que viu amb nosaltres. Suposo que la meva dona ens haurà deixat alguna cosa mig preparada. Mentiria si digués que sóc un gran cuiner, el que faig és escalfar el que ella deixa. Havent dinat, tinc una altra classe que acabarà a dos quarts de sis i llavors agafaré el tren cap a Barcelona. La cerimònia de lliurament del premi comença a les set. La veritat és que trobo molt bonica la manera com han sintetitzat els motius pels quals me'l donen. Diu que he compromès la meva vida a la construcció d'un món més just on sigui possible la pau. M'agrada molt això. Tindré uns minuts per agrair el premi i vull recordar la figura d'Alfonso Comín, a qui vaig conèixer, era un cristià comunista i, en moltes coses, estàvem en la mateixa línia. També remarcaré que cal esperonar-se a seguir treballant per la justícia social i agrairé el suport a la família, a la universitat i a Justícia i Pau.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT