Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

ARNAU VILARDEBÒ

És actor i al seu espectacle 88 infinits fa un recorregut, en to d'humor, per la mitologia de les constel·lacions

M'AIXECARÉ CAP a dos quarts de deu. Esmorzaré a casa i llegiré les notícies més destacades de les edicions digitals dels diaris. També miraré com van les reserves d'entrades de l'espectacle que faré a la nit a la Ruqueria Querubí, un espai alternatiu del barri de Gràcia. Després aniré a recollir la meva mare, que ja té gairebé 90 anys, i anirem per l'Eixample a dinar en un restaurant. No m'hi puc estar gaire estona perquè a les quatre he de començar a anar al teatre. La funció és a les 22.00, però he de ser-hi molt d'hora perquè ho faig tot jo solet: muntar l'escenografia, col·locar les cadires del públic i, fins i tot, vendre les entrades. L'espectacle es diu 88 infinits i em permet fer una barreja de dues de les meves facetes, la de contaire i humorista. Bàsicament hi explico històries de la mitologia grega relacionades amb les constel·lacions. Com és lògic, no es tracta d'una aproximació acadèmica als mites grecs. Res d'això. En realitat, d'aquestes històries se'n poden treure, fins i tot, exemples pràctics per lligar. La funció és diferent cada nit perquè és el públic qui decideix les històries que vol sentir. Ho fan escollint una constel·lació del seu gust. Generalment, l'obra dura una hora i mitja, però es pot allargar depenent de la resposta dels espectadors. I quan acabi la funció, doncs em tocarà recollir-ho tot i tancar la sala. Si ha vingut algun amic, aniré a prendre una copa, i si no, marxaré directament cap a casa. En qualsevol cas, sortir de festa no, perquè acabo esgotat. Per tant, quan arribo a casa l'únic que faig és mirar una mica la tele, si tinc molta adrenalina al cos, o anar-me'n directament a dormir.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT