Publicitat
Publicitat

Acceleració poètica

Fa una setmana celebràvem la Champions i els acampats estaven de festa després d'haver resistit contra els malvats invasors, fossin policies o hooligans . Que lluny que queda, oi? Perquè d'aleshores ençà hem tingut els increïbles cogombres assassins, un jurat ha decidit declarar "no culpable" un senyor que n'havia matat un altre, l'entranyable Andreu Mas-Colell ha presentat la tisorada més famosa de la història de Catalunya, patronal i sindicats han partit peres per a satisfacció del Mariano i Carod-Rovira s'ha donat de baixa d'una ERC a la deriva.

Però el temps no només s'accelera als mèdia. A l'institut, la Clàudia també ha tingut una setmana molt plena. Ha aprovat matemàtiques pels pèls, s'ha assabentat que el nen que li agradava l'any passat ara va per ella, ha fet una cistella inverossímil a l'últim minut de l'últim partit de la temporada, s'ha escridassat amb la mare com mai no li havia passat, ha descobert que li agrada concentrar-se i estudiar -i que si no veu la tele, no li passa res-, i ha fet una amiga alemanya per Facebook. Tot això en una setmana.

El temps acuita tothom, també a la mítica Ctesifon, ciutat desapareguda a prop de l'actual Bagdad. Espriu ens la fa reviure: "A Ctesifon i altres ciutats, / gorges lascives, pels terrats, / xisclen desigs propis de gats. / Nens demacrats, espellifats, / roben per fam en els mercats. / Notaris, prínceps i prelats / se sotmetien als sembrats. / I cada vespre ve la son / damunt els murs de Ctesifon".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT