Actuacions en l'arbrat

Del missatge del nostre president, Artur Mas, em quedo amb aquesta frase: "Catalunya no havia estat mai tan a prop de la seva aspiració de plenitud nacional". És un eufemisme deliciós, digne d'aquell altre de l'Ajuntament de Barcelona quan diu que fan "actuacions en l'arbrat" (que vol dir que els poden). Plenitud nacional. El nostre president, com el presentador d' El gran dictat , evita la paraula maleïda, perquè per dir-la s'ha d'arribar a l'estatus d'expresident.

Catalunya no havia estat mai tan a prop de l'aspiració de plenitud nacional. No és que no hagi estat mai tan a prop de la plenitud nacional. No és que no hagi estat mai tan a prop de la sobirania. És que no ha estat mai tan a prop de l'aspiració de plenitud nacional. Que és com si jo em vull quedar embarassada i avui quedo amb el manso, però al final ens passem la nit parlant. Certament, mai no hauré estat tan a prop de la meva aspiració de plenitud femenina. Però ser a prop de l'aspiració de plenitud femenina no em serveix de res, perquè el que jo vull és quedar-me embarassada, no ser-hi a prop. Ni ser a prop de l'aspiració de quedar-m'hi. I per quedar-me embarassada (o tenir plenitud femenina) haig de fer l'amor.

Si per alguna cosa aspiro a ser independent (o tenir la plenitud nacional o no haver-hi estat mai tan a prop) és perquè els polítics no n'hagin de parlar més. Tinc ganes de viure en un país com els altres d'Europa, on els partits no es dediquen a fer la treballadora sexual i la Ramoneta. Somio en un país independent amb un Partit Socialista que no ha de perdre el temps assegurant que la manifestació d'ahir en realitat no era independentista. I somio en un país independent amb un PP que a la fi es pugui dedicar al que es dediquen els altres partits de dretes europeus: a fer la punyeta als immigrants, els homosexuals, les lesbianes... Que els té molt abandonats.