Ada Colau i Llucmajor
Llucmajor és un dels municipis més importants de Mallorca, amb un dels termes municipals més extensos de l’illa i més de trenta mil persones censades. Toca el mar per diverses bandes, i això fa que compti amb diversos nuclis costaners més o menys afortunats, com ara Cala Pi, ses Badies, s’Estanyol o s’Arenal.
Posats a tenir, Llucmajor té un mercat que es plantifica al centre els dimecres, els diumenges, i sobretot els divendres, que és un dia que val la pena visitar el poble. Ric en història i en cultura, el principal monument de Llucmajor és una estàtua (“s’estàtua”, en diuen categòricament els vilatans) dedicada al rei Jaume III.
La història o la ironia varen voler que Jaume III, nét del mític rei Jaume I, morís a Llucmajor, en batalla contra el seu oncle Pere el Cerimoniós. No és una batalla qualsevol, perquè va acabar de configurar la fesomia de la Corona de Catalunya i Aragó, de la qual encara som hereus.
És per aquest motiu, el fet que Llucmajor va ser escenari d’un episodi decisiu de la nostra història, que el poble mallorquí compta amb una plaça a Barcelona, concretament una petita plaça a Nou Barris que inclou, això sí, una parada de metro de la línia groga que es diu exactament així, Llucmajor.
Ara el consistori que encapçala l’alcaldessa Ada Colau vol retirar el nom de Llucmajor d’aquesta plaça i substituir-lo per un nomenclàtor relatiu a la República. Potser seria interessant que els savis de Barcelona tinguin en compte que Llucmajor, en el seu moment, va ser una de les places fortes de l’esquerra i del republicanisme.
L’alcalde de Llucmajor, Jaume Tomàs, ha escrit una carta a l’alcaldessa Ada Colau en què li prega que reconsideri la seva postura. Que jo sàpiga no hi ha hagut resposta, la qual cosa deu voler dir que Llucmajor es quedarà sense la seva plaça a Barcelona, i hem de suposar que també es quedarà sense la seva parada de metro.
Què hi farem, la ignorància és atrevida i a sobre es pensa que és renovadora.
Per si no fos prou, Llucmajor és poble veí del Puig de ses Bruixes, que com el seu nom indica és un indret malèfic, i de la seva muntanya gairebé contigua, que comprèn el poble de Randa i els monestirs de Gràcia, Sant Honorat i Cura, llocs on Ramon Llull va crear la seva Art i la seva escola de traducció.
Parlem, doncs, d’una muntanya benèfica enfront d’una de malèfica. I enmig d’aquests dos pols, el del bé i el del mal, s’ha desenvolupat la història de Llucmajor. No és per estar-ne particularment orgullosos, però tampoc per amagar-se’n del tot. Són dades que, es vulgui o no es vulgui, no deixen de tenir el seu interès.
Ramon Llull va viure a Llucmajor, i Jaume III hi va morir. Em sembla que això ens lliga històricament d’una manera o altra.
