Publicitat
Publicitat

Adéu Bòsnia i Hercegovina?

Després de la caiguda del Mur, les tres federacions plurinacionals d'Europa de l'Est van anar caient successivament. Primer va ser l'URSS, després Txecoslovàquia i, finalment, de la manera cruenta que tots sabem, la República Federal Socialista de Iugoslàvia. Gràcies als acords de Dayton, que van posar fi a la guerra de Bòsnia, el federalisme plurinacional va reviscolar si us plau per força en aquesta exrepública iugoslava. En comptes de mantenir-se com a estat unitari multiètnic, Bòsnia i Hercegovina va esdevenir una federació plurinacional sui generis i es va afegir així a Bèlgica, que amb la desaparició de Iugoslàvia s'havia convertit en l'única federació plurinacional d'Europa.

Avui tot Europa coneix la crisi que travessa l'Estat belga. En canvi, els europeus no tenen tan present la crisi que també travessa Bòsnia i Hercegovina, tot i que és relativament més greu i sens dubte més perillosa per a la pau i l'estabilitat del continent europeu. Com Bèlgica, Bòsnia i Hercegovina està en un atzucac polític mesos després d'unes eleccions. Si els belgues van votar el 13 de juny del 2010, els ciutadans de BiH ho van fer el 3 d'octubre, i a hores d'ara ni els uns i ni els altres tenen govern. La diferència és que Bèlgica és una democràcia solvent que pot funcionar sense govern mentre que BiH és un estat políticament i econòmicament fallit on la tensió ètnica, que no s'ha apaivagat mai del tot, pot conduir fàcilment al conflicte civil.

Des de l'endemà de Dayton, diferents experts internacionals van pronosticar que el disseny institucional del nou estat no funcionaria. BiH és una federació de dues entitats definides amb un criteri ètnic, una de les quals és, al seu torn, una federació. Són la Republika Srpska -l'entitat dominada pels serbis- i la Federació de Bòsnia i Hercegovina -una espècie de condomini dels croats i bosníacs-, formada per deu cantons semblants a les nostres comunitats autònomes. I tot plegat sota la supervisió d'un alt representant de la comunitat internacional que també és representant especial de la Unió Europea, càrrec que actualment ocupa Valentin Intzko.

Com va dir Intzko el dia 11 de maig, BiH afronta el desafiament més seriós als acords de Dayton en els seus 15 anys d'història. Els croats de BiH reclamen una entitat específicament croata i, de moment, dos prominents partits nacionalistes croats han pres la iniciativa de crear una Assemblea Nacional Croata. Els nacionalistes bosníacs sospiren per l'estat unitari i, en particular, malden per la dissolució de la Republika Sprska. A l'altre extrem, els líders nacionalistes de la Republika Srpska flirtegen amb la idea de la secessió com a pas previ a l'annexió a Sèrbia, i ara tenen la intenció de celebrar un referèndum que qüestiona els poders de l'alt representant i fa trontollar la delicada arquitectura daytoniana (més concretament, volen demanar el suport o no de la ciutadania a les "imposicions" de l'alt representant). Les alarmes s'han disparat. L'informe de l'International Crisis Group publicat el 6 de maig no pot ser més expressiu: "Les institucions de l'estat són atacades per totes bandes; la violència probablement no és imminent, però si aquesta situació continua és una perspectiva pròxima". Com advertia Intzko en una entrevista, "si l'any 1992 no va ser possible una separació amistosa, per què ho hauria de ser ara?"

Certament, el cas de Bòsnia i Hercegovina té unes característiques pròpies que la distingeixen d'altres casos i planteja qüestions normatives específiques (Una comunitat política com la Republika Srpska, creada per mitjà de la neteja ètnica, té dret a decidir?). Però, més enllà de les especificitats locals, sembla que la federació plurinacional no és un model d'organització política gaire reeixit. Després de veure els successius fracassos del model, potser hi ha raons per pensar que el problema no és d'execució sinó de concepte. Vet aquí una reflexió que potser haurien de fer els qui encara creuen que el federalisme plurinacional és la solució per a altres estats plurinacionals del continent europeu.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT