19/04/2016

Agendes presidencials

2 min

Per celebrar els seus primers cent dies de mandat, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s’entrevista aquest dimecres amb el president del govern d’Espanya, que segueix dient-se Mariano Rajoy i que porta gairebé la mateixa quantitat de dies exercint el seu càrrec en funcions. Se m’acudeixen moltes maneres més productives de celebrar aital efemèride, però, ai las, el càrrec obliga. Personalment, sospito que Puigdemont s’estimaria més suplantar el lloc d’Axl Rose i convertir-se en el nou cantant d’AC/DC, però l’administració de la cosa pública té aquestes servituds. Puigdemont sempre té l’oportunitat de cantar-li a Rajoy el Welcome to the jungle, cosa que sens dubte el gallec acceptaria amb la seva invariable expressió de pantalla de plasma, però cal sobreentendre que el guió de la cimera discorrerà per unes altres vies.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Sobretot, a través de les que va dibuixar el president Puigdemont en la seva compareixença d’aquest dimarts, en què va marcar dos objectius principals per al seu mandat, a saber: la reversió de les retallades i dels seus efectes i la col·locació de Catalunya a les portes d’un estat propi. Això significa desafiar la política econòmica i financera del govern espanyol, per una banda, i impugnar directament la Constitució espanyola i els múltiples articles de la carta magna que consagren la indissoluble unitat d’Espanya, per una altra. No semblen les credencials més tranquil·litzadores per mantenir una entrevista amb un president espanyol, es trobi en funcions o sense funcions. I sobretot si es tracta d’un president espantosament cremat pels incomptables casos de corrupció protagonitzats pel partit que ell mateix dirigeix, i que de moment ha tingut com a cirereta del pastís la renúncia de tot un ministre d’Indústria i Energia, José Manuel Soria, que ha tingut la mala sort de sortir esmentat als papers de Panamà just després d’haver afirmat que qualsevol persona que aparegués en aquests documents havia de sortir de qualsevol responsabilitat pública. No es pot dir que Soria no hagi acabat predicant amb l’exemple, però ha deixat el president en funcions més debilitat que mai. Mala situació, doncs, per rebre un president de la Generalitat que arriba a Madrid fet un ferrabràs i tronant a favor d’una agència tributària pròpia i de la convocatòria d’un referèndum d’independència per a Catalunya.

Succeeix, però, que si el president Puigdemont té una agenda pròpia, el president Rajoy també en té. A saber, i en justa coherència amb la seva trajectòria, fer cara d’enze i deixar que els problemes es resolguin pel mètode de deixar-los podrir-se. Segons la doctrina Rajoy, com sabem prou bé, qualsevol situació conflictiva s’ha de qualificar com “un lío”, i l’embolic en què està ficat ara mateix l’autor dels filets de plastilina és el de la renovació de la seva investidura com a president d’Espanya. Tota la resta li importa un rave, i el que li pugui dir avui el president Puigdemont senzillament li entrarà per una orella i li sortirà per l’altra. De manera que goso proposar un guió per al diàleg entre els dos presidents: “Hola, don Pepito. Hola, don José. ¿Pasó usted por mi casa? Por su casa yo pasé. ¿Vio usted a mi abuela? A su abuela yo la vi. Adi ós, don Pepito. Adiós, don José”.

stats