Publicitat
Publicitat

L'EDITORIAL

Aguirre posa lletra a la música de Rajoy

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, té la virtut d'expressar sense subterfugis el pensament nítidament centralista del PP. No només no dissimula, sinó que pretén marcar el pas espanyolista al govern del seu antic rival dins el partit, Mariano Rajoy. Sortint d'una reunió ahir a la Moncloa amb el president espanyol, Aguirre va reobrir públicament el meló autonòmic amb l'ànim de deixar-lo sense polpa. Va demanar, ni més ni menys, que l'Estat recuperi les competències en Sanitat, Educació i Justícia: una lletra forta i perfectament concreta per al que fins ara ja era una música recentralitzadora persistent.

El gest d'Aguirre, estigui pactat o no amb Rajoy -el president, lacònic, va negar després que el seu govern volgués canviar el model autonòmic-, revela com el PP vol aprofitar la crisi per fer el que ni tan sols amb la majoria absoluta s'atreviria a plantejar. Posa l'excusa de la vigilància europea i de la pressió dels mercats per fer marxa enrere en el lent i tortuós desenvolupament autonòmic bastit al ritme d'un cafè per a tothom que ha servit per al que va ser pensat: per evitar singularitzar Catalunya i el País Basc. Malgrat el contratemps d'Andalusia, on els populars s'ha quedat a les portes de governar, el programa que ahir va expressar Aguirre està en l'ADN del PP. Es tracta de culpabilitzar les autonomies dels mals econòmics d'Espanya, una operació publicitària que s'ha fet i se segueix fent tant de cara a l'exterior com de cara a l'interior. D'aquesta manera, d'una banda es tapen les vergonyes del govern de l'Estat i, de l'altra, resulta més fàcil envair competències, asfixiar financerament i deslegitimar l'acció de govern de les autonomies, tant de les que efectivament han resultat un bluf com de les que tenen un sentit històric i han suposat una clara millora per als seus ciutadans. Respondre-hi amb un "Ja s'ho faran!", com el que va insinuar ahir el president Mas, fent veure que tot plegat no té a veure amb Catalunya, és menystenir un perill real.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT