Ai carai, han prohibit els suborns!!!
Vostè creu que cal fer una llei que digui que la Terra és plana? No, oi? És plana i punt. Doncs el moment de surrealisme polític existent és tal que estem abocats a observar que sí, que hem arribat a una situació en què cal legislar l'evidència.
No és cap secret que al voltant del poder neixen, creixen i es desenvolupen grups dedicats exclusivament a aconseguir coses. Per la via legal, una miqueta legal i totalment il·legal. Vostè els contacta i, en funció de quin sigui el seu objectiu, li presenten unes tarifes en efectiu, en espècies o a canvi d'una bonica amistat. És el que en llenguatge casolà coneixem com a micuñao. Ja sap, és allò de... "Necessito un permís d'obres per fer la cuina i..." "Cap problema, micuñao treballa a l'Ajuntament i t'ho mira..." "He demanat hora al metge i me l'han donat per al 2023 a la tarda..." "No passa res, micuñao té un cosí en un CAP..." "S'han acabat les entrades per al concert de Melendi i..." "No pateixis, tinc un amic que munta l'escenari..." Vaja, que el fenomen passa al món públic i al privat, tots ho sabem, tots ho acceptem i tots hem intentat fer servir alguna vegada alguna d'aquestes xarxes.
La cosa es complica quan, en comptes d'una llicència d'obres o d'unes entradetes, estem parlant d'una llei, d'un reglament o d'una concessió que permetrà a molta gent guanyar moooolts diners i a molts d'altres els significarà moooolta ruïna. I com que ja fa anys que tots plegats ens afaitem (o ens depilem) i ja sabem com funciona el món, doncs no cal afegir gaire cosa més sobre el tema, oi? El problema és quan organismes com el Parlament Europeu aproven lleis com una de dijous passat en què prohibeix expressament als eurodiputats "acceptar suborns o regals valorats en més de 150 euros". Ei, que estic molt a favor d'aquesta llei, però... com diu? Cal fer una llei que digui que no està permès acceptar suborns? Ah, però és que fins ara era legal acceptar-los?
