Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

Així no, que m'enfado

Quan érem petits, cada dissabte el progenitor ens prometia que si ens portàvem bé aniríem al cine. Ens portàvem bé, però sempre arribava el moment en què el progenitor deia a un dels germans: "Per culpa teva no hi anirem!" Els altres provàvem d'escatir la falta de l'infractor. "Però què has fet?", li demanàvem. "No ho sé!", contestava ell. Amb el temps vam descobrir que el que passava és que no teníem cèntims i que el progenitor no ens hi podia dur, però no volia que fos dit.

Aquest tristíssim episodi de les "pàgines viscudes" de la meva existència em serveix de paràbola elegant per parlar del referèndum que es va celebrar diumenge sobre el dret a decidir si volem ser independents. Vull dir que ho facis com ho facis et diran que "així no", perquè el que el progenitor no es pot permetre és que vagis al cine. La consulta aquesta que vam fer diumenge és il·legítima. Home, esclar. Quan hom reclama un dret que no té, per força ha de fer-ho de manera il·legítima. Fins no fa gaire, ser gai era il·legal. I fins no fa gaire no estava previst que les dones votéssim. Si les nostres avantpassades haguessin fet cas de l'"així no" potser avui no podríem votar (i ens hauríem perdut el dret de decidir si la Diagonal ha de ser un bulevard...!). Ahir, una amiga madrilenya em deia: " Es que imagínate que todo el mundo quiera ser independiente. Los vascos, los gallegos... ¿Cómo se queda España? ". Que és allò que deien els amos de les plantacions de cotó quan van haver d'alliberar els esclaus: "És que si els alliberem, qui treballarà?"

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT