30/05/2016

Això del finançament

2 min

Ara resulta que Catalunya i les Balears, com a comunitats autònomes que són, es posen d’acord per demanar un finançament una mica més correcte. Fa trenta anys que Catalunya pateix un espoli del vuit per cent, i les Balears, una sangonera que arriba fins a un catorze per cent. Això vol dir que cada català i cada balear que posa diners a la caixa comuna de la fiscalitat espanyola, perquè no té més remei, es troba irremissiblement robat i a sobre ha de donar les gràcies.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Ho deixarem estar, perquè fa molta d’estona que discutim sobre aquesta mateixa qüestió i tanmateix no ens sortim. Només direm que, sense Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, amb l’afegit de la Comunitat de Madrid -que fa trampa per la seva pròpia condició i perquè és una mica anormal que una capital d’un estat compti amb el paper de comunitat autònoma-, si no fos per això, com dèiem, els comptes de l’estat espanyol no sortirien per cap banda. S’ho poden mirar com vulguin, però em sembla que entre la Rioja, les dues Castelles, Extremadura, Andalusia, Múrcia i la quota basca no en farien prou. Encara riuríem una mica i prou.

Espanya és una cosa molt gran, no n’hi ha cap dubte, i com a cosa gran que és resulta difícil de sustentar. Ser espanyol és car i difícil, i sovint resulta que és anticonstitucional, segons el govern que hi hagi. Ara no ens enfadarem, només faltaria, però em sembla que hem arribat a un punt que ja no s’aguanta per cap banda.

Ens convoquen a eleccions el proper dia 26 de juny. ¿Algú em podria explicar per quin motiu? ¿Hem de decidir amb el nostre vot alguna cosa que ultrapassi l’interès estricte dels partits polítics? ¿Tenen alguna consciència els dirigents sobre el mal que han exercit sobre les nostres condicions de ciutadans? ¿O es pensen que poden seguir nedant i guardant la roba?

Molta Espanya hem de tenir per aguantar una monarquia que no va enlloc, un govern en funcions, un Tribunal Constitucional que té com a principal funció la de sabotejar la funció d’un govern com el català, que no deixa de ser un govern autonòmic, i fins i tot una Conferència Episcopal que hi diu la seva cada dia sobre cada cosa que li passa pel cap. Tot això ho paguem amb els nostres impostos, i arriba un moment que alguns, sobretot els que som coneguts com a autònoms, ens n’avorrim una mica i massa. Espanya no tan sols surt cara, sinó que no surt a compte. Si Catalunya i les Balears es posen d’acord per fer un finançament conjunt, no tan sols no em sorprèn sinó que el que em sembla estrany és que no ho haguessin fet fa molt de temps.

Ara ja ens coneixem tots, per desgràcia, i no hi ha cap motiu per a la il·lusió. L’esperit de la Transició ha passat a millor vida, i no hi ha cap esperança que revalidi el que hi va haver fa trenta anys. Hi ha un país, que es diu Catalunya, esperant tirar endavant les seves aspiracions nacionals. N’hi ha un altre, que es diu Espanya, que s’estima més que aquestes aspiracions no es produeixin mai. Entre una cosa i l’altra, i sempre que sigui de manera democràtica, ens hi trobarem tots.

stats