Això a mi no em passarà
Ahir vam reproduir a l'Ara.cat el vídeo d'una campanya canadenca per prevenir el càncer de pell, titulat "Estimada jo als 16 anys". Encara hi és, i us el recomano, perquè t'impacta i et convenç, i ho fa en la data ideal, ara que el sol és aquí amb ganes de quedar-s'hi. La força dels testimonis aconsegueix l'efecte de sensibilitzar-te sense aterrir-te. Pel meu gust és un anunci al punt, sense morbo però amb impacte. L'acabes convençut que jugar-te la vida per la mandra de posar-te la crema solar (tot i que realment en fa molta) és indefensable. Hi ha una cosa fascinant i depriment en la nostra condició, que ens fa immunes a les estadístiques, i és la convicció íntima que a nosaltres no ens passarà. És un mecanisme que ens és molt útil per sortir de casa, però sovint ens impedeix tornar-hi. Sense la valentia suficient per temptar els perills ni agafaríem el cotxe ni l'avió ni tindríem fills ni sortiríem al carrer ni parlaríem amb desconeguts. I sense això que se'n pot anomenar prudència ens condemnem a patir desgràcies anunciades. Per això envejo la gent capaç de viure amb intensitat i alhora fer-se els controls de rigor, els que conjuguen el verb prevenir a l'agenda. I per això agraeixo que de tant en tant un bon anunci ens espanti als que tendim a l'optimisme malaltís en el sentit literal del terme: penses que a tu no et passarà fins que un dia et passa i acabes malalt.
