06/04/2016

Al Constitucional vas

2 min

Com deia molt bé ahir a Catalunya Ràdio el periodista Kilian Sebrià, es dóna la paradoxa que el govern que més ha apel·lat al Tribunal Constitucional, que no és cap altre que el del PP de Mariano Rajoy, es troba finalment en el destret de veure’s denunciat davant del mateix alt tribunal. El motiu és un desistiment flagrant de la tasca de govern i dels controls als quals s’ha de sotmetre per llei, i el denunciant no és cap altre que el Congrés de Diputats, amb tots els grups parlamentaris (excepte el del mateix PP) d’acord a afirmar que no tan sols la política espanyola està vivint un moment excepcional, sinó d’una excepcionalitat especialment vergonyosa.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Vejam. El gabinet de Mariano Rajoy ha arribat a la conclusió que, com que es troba en funcions, no ha de respondre a cap mena de control parlamentari. Amb aquesta justificació ja són dos ministres (el de Defensa, Pedro Morenés, i la de Foment, Ana Pastor) els que s’han negat a donar explicacions sobre la seva feina davant de la cambra baixa, i es preveu que el titular de la cartera d’Interior, Jorge Fernández Díaz, repeteixi el mateix numeret avui mateix.

Està molt bé. De la feina del senyor Morenés en penja l’actuació de les forces armades espanyoles, en un moment en què l’anomenat terrorisme global s’ha convertit en una amenaça més que seriosa per a tots. De la gestió de la ministra Pastor en depèn ni més ni menys que el funcionament de les infraestructures públiques, de les quals les Rodalies catalanes i el terriblement deficitari servei de l’AVE en són magnífics exemples. De les decisions del ministre Fernández Díaz se’n deriven les polítiques que fan referència a la crisi dels refugiats, a la tanca enganivetada de Ceuta o als informes falsos contra polítics independentistes, sense esmentar la coordinació entre els diferents cossos de seguretat, començant pels Mossos d’Esquadra i acabant per la Policia Nacional.

No semblen temes menors que es puguin portar en funcions com si fos la bugada de casa meva. Al contrari, són temes que afecten de ple la ciutadania i la vida quotidiana de cadascun de nosaltres. Els i les ministres, tant si estan en funcions com si surten a collir espàrrecs, són càrrecs electes que tenen com a primera responsabilitat la de respondre davant de la ciutadania i, per tant, davant de les institucions que per bé o per mal ens representen, com el Congrés de Diputats.

Negar-se a comparèixer de manera normal davant d’aquestes institucions, amb l’excusa d’estar en un període que en podríem dir interelectoral, és una vergonya insòlita, a la qual no buscarem adjectius perquè pot ser que ens llegeixi algú en horari infantil. Però sí, el mínim que es pot fer és portar aquesta calamitat de govern espanyol davant del Tribunal Constitucional, i que els magistrats hi diguin el que considerin convenient.

stats