01/12/2011

"Al cine, el sexe em costa"

3 min
El Sergi vomita paraules, idees i pensaments de manera torrencial.

Pantalons amunt, sabates fora i a l'aigua. Al Sergi li falta poc més que una insinuació per llançar-se. Home fort, galtes vermelles, pell endurida. Nets i lliures seiem a dinar: etern somriure canalla. El Sergi vomita paraules, idees i pensaments de manera torrencial. Una cosa porta a l'altra. Dispersió i velocitat. No hi ha fre. Tot avança fins que arribem al futbol: Quan el Barça guanya tinc la sensació que tot és possible i que un dia ens entendran.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

GOLS I TEATRE. Mirada indòcil, esperit de lluita. Què té el futbol que no té el teatre? Estadis més grans i molts més diners. Així de fàcil? L'esport és més simple, és ancestral: uns guanyen, els altres perden. El futbol és veritat, el teatre mentida? Sí. Però encara que el teatre sigui mentida, estàs disposat a creure-t'ho tot: totes les obres parlen de tu. El Sergi anticipa paraules amb el cos. Hi ha una lluita constant entre l'empenta i la raó. T'emociones fàcilment? Sí. Sóc hipersensible: tot em toca. I penso que aquí no estem de vacances: ens hem d'emocionar i ens hem de posicionar, no perdre l'esperit crític i pensar per què fem les coses.

HOMES I PÈLS. Fet i deixat estar. El Sergi és un paio fàcil, directe. Deixem el futbol i parlem d'intimitats. Tu ets un tio molt normal? Cada cop em trobo menys normal. Abans era més senzill, ara m'he tornat més complex. Més femení? Sí: cada cop sóc més femení i penso més sobre tot plegat. El món té una necessitat brutal de feminitzar-se. El model masculí és garrulo: els paios som el sexe dèbil, totalment manipulables. Me'l miro: home ben construït, de gest fort, maneres fermes. Però tu exteriorment ets molt masculí, li dic. Perquè sóc pelut, em diu. I ho acompanya d'una acrobàcia femenina. Plores? Fins als 25 no vaig plorar mai; m'ho vaig empassar. Ara he perdut els complexos i ho deixo sortir.

CINE I SEXE. El Sergi té 45 anys i ha rodat 52 pel·lis. Què has après del cine? La curiosa relació que hi ha entre la veritat i la mentida. Estàs actuant i allò no és de veritat, però t'està passant de debò. El sexe també passa de veritat? Al cine, el sexe em costa molt. Sóc molt púdic i em fa vergonya. I cada cop més. Però si la història és bona, endavant. A què renunciaries abans: a un bon àpat o a un bon polvo? Són emocions diferents de calibre semblant: és un tema de gust, tacte, olor. Només et pots quedar amb una cosa, què tries? Sense menjar et moriries, sense follar més valdria que et morissis. L'explosió del sexe no te la procura un plat de cap i pota: amb el menjar no tens el final apoteòsic del sexe. Com explicaries què és un orgasme? Una cosa que produeix un plaer que tot el cos se n'alegra. Tan enorme com això, no hi ha res.

SILENCI TRENCAT.Cada pel·lícula marca l'inici d'una nova rutina; una nova etapa; un nou món: viuries una altra vida? La meva em fascina prou per veure com acabarà. Tinc molta curiositat. Podria passar de tot? Sí. Tot està obert, tot pot passar. Arribem al final d'una conversa intensa sense pauses ni parades. Sergi, tu estàs mai en silenci? Menys del que m'agradaria. A vegades parlo tan que em dic: tio, calla! Em passa una cosa curiosa, que és que sento algú que parla i sóc jo. T'incomoda, el silenci? Ara menys. Però em queda molta feina per fer. I llavors sí: fem silenci. Un, dos i... un Ara a veure qui parla abans, no?

stats