Publicitat
Publicitat

Al cosmopolitisme per l'excel·lència

En qualsevol racó del planeta saben que Barcelona és la Meca del futbol. La parella Guardiola-Vilanova és ara la gran guru d'un esport que parla en una llengua universal: les passades de Xavi no necessiten traducció. A pocs metres d'on escric, a La Villarroel, la parella Manrique-Genebat demostra cada vespre que Barcelona és també una capital mundial del teatre. Però pot semblar que, a la resta del món, només ho aprecia Mourinho.

I, tanmateix, els joves estrangers que estudien uns mesos a la ciutat comencen a entendre que passant del català es perden una joia tan important com Gaudí. La parella català-excel·lència també és imbatible. Si ho fem millor que ningú en un món globalitzat, no hem de patir: serem al centre del mapa. Coses que dèiem avui , Pa negre o els Manel fan avui el català atractiu i modern sense des til·lar una gota de nacionalisme.

Al restaurant de Neil LaBute s'hi parla japonès, anglès, espanyol i francès, però es manté el català al centre. Un català que sona autèntic a Tòquio, Mèxic o París, perquè el talent és el millor dissolvent de prejudicis. Un premi Nobel ens volia fer creure que, si no ens passàvem al castellà, acabaríem sent una capital de província. Però, quan es frega la perfecció, tan cosmopolita és la llengua de Hamlet com la de Tirant lo Blanc. Per això avui, a Barcelona, fins i tot els parents de Var gas Llosa van a veure teatre en català.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT