Publicitat
Publicitat

Visca el sistema

Alarmats, tanmateix

Val la pena recordar-ho perquè un s'aixeca al matí i pot semblar-li que no, però estem en estat d'alarma. Exactament hi estarem fins al proper 15 de gener, segons estableix el decret publicat pel govern d'Espanya després d'haver militaritzat l'espai aeri, mesura que va servir perquè el dia 4 els controladors aeris tinguessin la gentilesa de tornar als seus llocs de treball. No em sap greu dir que vaig estar d'acord amb aquesta decisió del govern davant de l'extorsió a què pretenien sotmetre'l els mestres i les mestresses de les torres de control, i el seu honorable sindicat. Però, 25 dies més tard, el resultat no és gens prometedor.

D'una banda, de moment els càstigs exemplars que va anunciar el subterrani Pepiño Blanco contra els responsables de la vaga salvatge no s'han vist per enlloc, cosa que fa pensar que les veus que denunciaven la suposada inoperància negociadora de l'executiu no anaven tan desencaminades. I de l'altra, som els privilegiats súbdits del Regne d'Espanya, i els usuaris dels seus aeroports, els que de moment ens hem quedat amb el previsible pam de nas (sorpresa: no hi ha hagut indemnitzacions per als damnificats de la vaga) i amb l'estat d'alarma prorrogat. En teoria això vol dir que, ara com ara, arreu del territori espanyol l'exèrcit pot limitar la circulació i la permanència de persones i vehicles, requisar tot tipus de béns i imposar prestacions personals obligatòries, intervenir i ocupar fàbriques, indústries, tallers i locals, racionar l'ús de serveis i el consum d'articles de primera necessitat o impartir les ordres que es considerin necessàries per assegurar l'abastiment dels mercats. No em diguin que no impressiona un xic.

Però no hem de passar pena, perquè res de tot això no ha de succeir. Entre altres coses, perquè tampoc no es dóna cap dels supòsits que, segons la Constitució, justifiquen l'estat d'alarma: catàstrofe natural (com no considerem com a tal la insuportable nadala ska del grup La Pegatina amb què TV3 i Catalunya Ràdio ens massacren les festes), crisi sanitària, desabastiment de productes de primera necessitat o paralització de serveis públics essencials per a la comunitat, que és el que succeiria si els controladors estiguessin en vaga: però resulta, ves per on, que no hi estan.

Quin és el motiu, doncs, que justifica la vigència d'un estat d'alarma molt possiblement inconstitucional? En realitat, poca cosa més que les inseguretats d'un govern necessitat de projectar alguna imatge de fermesa, i la mantegosa consistència del PP de Rajoy, convençut que el secret per enfilar-se a les enquestes és mantenir-se absent de tot. Bé, això i la mateixa naturalesa de l'Estat espanyol, que tendeix a una mena d'estat d'alarma ontològic: ahir mateix, les hosts patriòtiques ja anaven alçurades perquè el primer acte oficial del llampant president Mas consistia a assistir a un partit de costellada. Per què en diuen estat d'alarma, si volen dir pànic estructural?

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT