Publicitat
Publicitat

Albert Bosch: "La comoditat és tòxica"

46 anys. Escalador de la vida. Aventurer i emprenedor. Avança a cop de repte: ultramaratons, Dakars, Everests i Antàrtides. Ha creuat el pol Sud sol i sense assistència. I ara es prepara per al pol Nord. Passió. Energia. Voluntat. Constància. Seguretat en les paraules. Convicció en les accions. Coherència en el discurs. Integritat. Bondat i compromís. Arriba amb americana però accepta el repte i es despulla. Valent.

Al final i al principi de totes les preguntes, només n'hi ha una: Albert, per què? M'agrada molt viure la vida. ¿Més viure que la vida? Sí. És a través de l'acció que experimentem la vida: Estic enganxat a conèixer el planeta. Addicte? Sí. Necessito tocar-lo, sentir-lo: m'agrada fornicar amb el planeta. L'Albert parla amb força: cada paraula, un impacte. Cada frase, una idea. Cada silenci, justificat. La coherència portada a l'extrem: Tot el que fas té un perquè? Sí: si respons bé al perquè, trobes el motiu; i el motiu passat a l'acció és la motivació. Què hi ha al final de tots els perquès? Tu; el teu entorn, i sobretot: el compromís. Aquí hi ha la clau.

LÍMIT VS. RISC. És pur nervi. Les paraules es precipiten de forma ordenada però en cascada. ¿La vida ha de ser una aventura? Sí. Boja? Sí, però cabal. Jo no busco el límit físic, ni de risc. ¿L'extrem no és mai l'objectiu? No; és una necessitat del camí: qui pensa que no hi ha límits és perquè no ha arriscat mai prou. ¿On és el teu, de límit? Amb la família: ells són les arrels, jo el tronc. Parla amb sinceritat, i apunta amb seguretat. Tot passió: me'l crec. ¿Enyores la rutina? Sí, però quan la tinc, m'avorreix. ¿La incomoditat és més creativa? Sí. La comoditat pot ser tòxica: abandones la creativitat, la innovació, la creació, l'enriquiment i el creixement personal. Ho abandones tot. ¿Busques la incertesa? Sí. És quan dónes el millor de tu i quan dibuixes el caràcter. ¿L'adrenalina del directe? Sí: llavors veus si tot allò que has après té sentit o no. ¿No hi ha res que et faci por? Tot: la vida en general. Necessito que sigui intensa.

ACCIÓ VS. REFLEXIÓ. Segueix. Endavant. Sense pausa. Amb moltes idees. I amb un do per comunicar-les. ¿La felicitat ve a través de l'activitat? Sí. Jo dono més importància a l'acció que a l'èxit. És l'acció que em fa feliç, no l'èxit que em porta la felicitat. ¿En aquestes aventures, rendir-se és una opció? Sí i molt valenta: el risc s'ha de gestionar, la temeritat és per a bojos. ¿Has renunciat moltes vegades? Sí. ¿I què n'has après, de la derrota? A pensar en la següent aventura: no m'interessa queixar-me, sinó veure on he fallat i aprendre dels fracassos. Amb què et quedes: ¿actuar sense pensar o pensar massa i no actuar? Amb l'acció: és millor actuar que sobrereflexionar. L'anàlisi porta a la paràlisi? Sí, i l'acció porta a la reflexió.

ESCLETXES I REPTES. Has creuat el pol Sud, sol i sense assistència. Una aventura de 48 dies. ¿Abusem de la companyia? Sí. La solitud és una gran desconeguda: ens oblidem d'estar sols. Què passa quan tens una cita amb tu mateix? Que si enganyes algú, t'enganyes a tu mateix, i aquí no hi ha escapada. ¿Fa respecte quedar-te tot sol amb tu? Sí: ens fa por obrir el cap endins, dialogar amb nosaltres. Per què? Perquè si no ets amic de tu mateix, costa molt ser amic dels altres. ¿Ho ets tu, d'amic teu? Sí, i per això no m'avorreixo mai, aquí hi ha el repte. Et caus bé? Sí. Tinc l'autoestima alta. ¿Alguna escletxa enmig de tanta seguretat? He entès que m'havia de comprometre més i crear valor: la valentia no està amb el tio que se'n va sol al pol Sud i es tira amb paracaigudes. ¿Et resulta més difícil el dia a dia? Exacte. Si fas una errada a l'Antàrtida, la palmes. Però allà estàs molt centrat en les coses d'allà: l'aventura extrema t'expandeix la consciència al màxim. Acabem. I li demano una lliçó de vida: És molt important liderar la teva vida amb consciència. I no deixar-te portar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT