Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Albert Manent

Avui rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes després d'una vida dedicada a la narrativa, la poesia i la història

a dos quarts de nou em llevaré, m'afaitaré i em dutxaré. A les nou ja estaré llest per esmorzar unes torradetes amb pernil dolç i formatge i un got d'Almendrina diluïda amb aigua. Avui serà un dia en què m'haig de cuidar molt. Tinc una salut precària i vull estar tan bé com pugui a l'hora de recollir el premi. A quarts de deu em posaré a llegir els diaris: en llegeixo tres. A més, també tinc el número de juny de Serra d'Or per llegir. Entre les onze i quarts de dotze arriba la correspondència. Cada dia tinc una feinada a obrir cartes i a desembolicar llibres que m'envien. Després ja hauré d'anar cap al metge. Tinc visita a la una per fer una revisió. Quan acabi, tornaré directe a casa per dinar i, sobretot, reposar. Faré una bona migdiada, i estaré tranquil rellegint el discurs que faré al vespre. Espero tenir prou veu per poder-lo llegir jo mateix, perquè ara mateix la tinc molt delicada. A les cinc em vestiré i em pentinaré per anar cap al Palau de la Música. Agafaré un taxi amb la meva dona i el meu fill Jordi i anirem cap allà. Ens hi rebrà l'organització i les persones que hi hagi de la junta d'Òmnium Cultural. Farem proves de so i m'explicaran una mica com anirà l'acte. Després aniré a la sala Lluís Millet a rebre les autoritats. Aquest premi no és un premi més, estic molt satisfet i agraït, però no deixaré de tenir un cert neguit. A les 8 començarà l'acte i esperem que tot vagi bé.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT