Publicitat
Publicitat

Carta a Gay Talese: Espies, ‘voyeurs’ i periodistes

Posar el nas a la vida dels altres, al sexe dels altres, observar allò que no ens està permès, el plaer morbós que se’n deriva però també la sensació de poder: la informació és xantatge

Si no fos perquè els llibres han perdut la batalla hipster contra les sèries, ara tothom estaria parlant de la seva última peça de periodisme literari, El motel del voyeur, que ha arribat aquest dijous a les llibreries, coincidint amb l’espionatge sexual a Donald Trump en un hotel de Moscou.

L’editorial Alfaguara ha distribuït El motel del voyeur a Espanya amb una faixa que inclou tres arguments de venda: el llibre més polèmic de l’any, obra del mestre del periodisme i portat aviat al cinema per Sam Mendes i Steven Spielberg. Vostè ha escrit la història de Gerald Foos, un home americà, casat, que compra el motel Manor House, als afores de Denver, per satisfer les seves ànsies de voyeurisme. Amb el coneixement i l’ajuda de la seva dona, dissenyen unes obertures discretes al sostre de les habitacions per poder espiar, des de les golfes, tot el que hi passa a dins.

El llibre arrenca el dia que vostè rep una carta de Foos en què li explica la seva història perquè, pel que es veu, hi ha voyeurs que no en tenen prou espiant. Necessiten explicar-ho, també. Decideix anar-lo a veure, s’allotja al seu motel -en una de les poques habitacions sense vistes- i acompanya el propietari en els seus exercicis d’espionatge amateur. Amb un problema: que, quan vostè s’ajup a les golfes per observar una parella jove de Chicago que practica sexe oral, la seva eterna corbata, la que sempre l’acompanya com a bon fill de sastre que és, juntament amb el vestit i el barret, la corbata -deia- s’esmuny pel forat del sostre i queda penjant a dos metres del cap dels amants.

Som divendres al matí. Faig una pausa en la lectura d’ El motel del voyeur i repasso els diaris. Trobo una crònica de John Carlin sobre Christopher Steele, l’espia britànic que està desaparegut després que s’hagi revelat que és l’autor de les suposades gravacions de Donald Trump a l’Hotel Ritz Carlton de Moscou, amb una pluja -daurada, com tot en Trump- de prostitutes. Carlin ha parlat amb un altre espia britànic que li assegura que hi ha hotels que semblen “platós de televisió”.

Periodistes, espies, voyeurs, posar el nas a la vida dels altres, al sexe dels altres, què fan ells que jo no faig, veure sense ser vistos, observar allò que no ens està permès, el plaer morbós que se’n deriva però també la sensació de poder: la informació és xantatge. Calla o trec el dossier. Primer, espiar tot el que fem i després córrer a vendre-ho. El negoci d’internet, les cookies, es basen, precisament, en això. Potser la vida, també.

P.DUn dels ritus d’iniciació al sexe als anys 80 eren els peep-shows de les Rambles. Entraves en una cabina individual, posaves vint duros i s’aixecava una persiana que et permetia espiar -a tu i als de les altres cabines- com unes noies despullades remenaven el cul.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT