24/03/2017

Carta a José Manuel García-Margallo: ‘El pepero solitario’

2 min
Carta a José Manuel García-Margallo: ‘El pepero solitario’

Vostè és de les poques personalitats del Partit Popular que han trencat l’‘operació silenci’ amb què Mariano Rajoy afronta, des del primer dia, el problema de Catalunya. Gràcies als seus debats amb Junqueras a 8TV o amb Artur Mas a Madrid hem après que parlant la gent no s’entén.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Que les frases siguin ocurrents o boniques no vol dir, necessàriament, que hagin de ser certes. Tot comença un 17 de desembre del 2003. Aquell dia el president del Parlament, Ernest Benach, visita la Zarzuela per comunicar al rei el nomenament de Pasqual Maragall com a nou president de la Generalitat. El mateix Benach ha relatat com va posar fi al silenci tens dels primers instants d’aquella entrevista fent-li veure a Joan Carles I la singularitat que un republicà com ell tingués, davant per davant, el màxim representant de la monarquia. “Parlant la gent s’entén”, es veu que va contestar el rei.

Aviat farà catorze anys d’aquella frase, que de tan enginyosa l’hem acabat confonent amb una veritat inqüestionable. Ara n’escriuré una altra, que segurament no és ni tan rotunda ni tan ben trobada, però que per la meva experiència diria que s’acosta més a la realitat: parlant la gent no sempre s’entén. Parlant la gent es respecta, que ja és molt. I aquest és el mèrit que li hem de reconèixer, senyor Margallo. No ha ignorat ni menystingut els que no pensaven com vostè. Ha preferit tenir-los d’interlocutors que no pas enviar-los als tribunals perquè fossin investigats i condemnats.

L’únic que dialoga i debat amb els independentistes, el pepero solitario que defensa una reforma de la Constitució i que s’atreveix, pel seu compte, a escriure un esborrany del nou text legal que hauria de regir la vida espanyola, el polític que té un alt concepte d’ell mateix i que pensa que podrà solucionar ell sol tot allò que els seus companys estan complicant a cada nova decisió que prenen. Un seductor a qui li agrada agradar, un dia als seus enemics polítics i l’endemà als tertulians patriòtico-excitats de 13TV, fent-los veure que només ell sap el que li ha costat, en forma de favors, frenar el reconeixement del problema català al món.

Dilluns farà 18 mesos de les eleccions del 27-S. L’operació silenci tira endavant, ara rebatejada com a operació diàleg. ¿Però com es poden entendre dues persones si una diu “o referèndum o referèndum” i l’altra “o Constitució o Constitució”? Fent veure que parlen, pensen que la gent es distreu. I ni això.

P.D. I votant la gent s’entén? Votar, en tot cas, sembla la manera més civilitzada de quantificar aquest empat etern que vivim. I en acabat, a qui no li agradi el resultat, després d’un temps prudencial, sempre podrà demanar tornar a votar.

stats