Carta al llibre: Comprar llibres i no llegir-los
Aquest diumenge és Sant Jordi i molta gent regalarà llibres. Que aquests llibres es llegeixin, ja és una altra història. Ara mateix, el mercat editorial s’aguanta gràcies a un equilibri tan fràgil com enrevessat: persones que continuen comprant llibres, encara que hagin deixat de llegir-ne
Durant molt temps, els gimnasos han viscut dels abonats que pagaven la quota mensual i no hi anaven. En els últims anys, la mala consciència pot ser que també hagi arribat al món del llibre. Parlo d’amics, companys de feina, persones que els agrada llegir i que ho feien amb regularitat, i que ara no acaben de trobar el moment d’agafar un llibre. Però com que no volen reconèixer que han deixat de llegir, continuen comprant-ne. No és que hagin pres la decisió conscient d’abandonar la lectura. Senzillament, és que la vida els ha portat cap a un altre costat.
Si això fos una cançó com la dels Buggles del 1979, podríem dir que el 2017 Instagram killed the book star. I els xats nocturns de WhatsApp l’han acabat de rematar. I Facebook hi ajuda, també. I tenir a Twitter un timeline ple de missatges de 140 caràcters, amb tants inputs, amb tants enllaços que els porten d’un lloc a l’altre en un sol clic. I estar pendents de quants likes tenen, de quantes mencions, de qui els agrega, de qui els bloqueja, de qui els fa match a Tinder, de qui ha visualitzat les seves stories a Instagram. Tota aquesta teranyina temptadora i addictiva de les xarxes els atrapa perquè això sigui l’últim que facin cada dia abans d’anar-se’n a dormir i el primer quan es lleven. Potser, abans, a aquestes hores llegien. Ara ja només els compren, els llibres. Demà s’hi faran una foto i la penjaran a les xarxes. El plaer de surfejar d’un estímul a l’altre els impedeix de submergir-se en res.
O gairebé en res. A la literatura li ha sortit un competidor duríssim. Si fan una excepció a aquesta voràgine, serà per veure una sèrie. Una o cinquanta-una. Consumir-les de forma bulímica per no ser un empestat, si no han vist l’últim capítol de l’última temporada de Joc de trons. Ho va escriure, ja fa un temps, Sergi Pàmies: la conversa social sobre consum cultural va de sèries, no va de llibres. Hi ha poques obres que generin debat públic. Patria, de Fernando Aramburu, n’és potser una de les més recents. Tothom continua delint-se per escriure un llibre; uns quants -afortunadament per al sector, encara bastants- els compren. Llegir-ne és el que ha esdevingut secundari. O pràcticament impossible.
P.D. Jordan Ellenberg, matemàtic americà, va establir un mètode per calcular els índexs de lectura de llibres electrònics adquirits a Kindle. Cinquanta ombres d’en Grey l’havien llegit un 25,9% dels que el van comprar. El capital al segle XXI de Piketty, un 2,4%.
