Albert Rivera i les famílies de La Sexta

Campanya electoral en marxa i Albert Rivera no ha trigat a fer la seva aparició estel·lar a La Sexta noche. Aquesta vegada la cadena proposava un format molt interessant des del punt de vista televisiu però, per variar, enganyós pel que fa a la filosofia mediàtica que es vol transmetre a l’espectador. Ho van titular La familia pregunta. Diferents famílies de l’estat espanyol connectaven en directe amb el programa i feien preguntes al líder de Ciutadans. Per descomptat, es recordava a l’espectador que aquell sistema permetia que una enorme varietat de condicions i sensibilitats accedissin a fer consultes a un polític que segurament assumirà responsabilitats: mares solteres, jubilats, mileuristes, autònoms, aturats, estudiants, adolescents i fins i tot una nena de dotze anys eren alguns dels participants. La posada en escena de cada família era molt naïf: un home amb el nadó a coll, un altre amb el gat a la falda, persones vestides d’estar per casa, una iaia com a attrezzo... Tots quedaven exposats en un enorme plafó virtual que els anava prioritzant en el moment de la pregunta. Algunes estaven ben plantejades i es notava que el programa havia reconduït les consultes. Albert Rivera, afable i demostrant una gran capacitat per connectar amb la gent, va anar responent a les preguntes. O més ben dit, va evidenciar una enorme habilitat per fugir d’estudi i anar col·locant petits mítings polítics a mode de resposta.

Més enllà de tornar-nos a trobar amb l’engranatge d’Atresmedia remant altre cop a favor del candidat de Ciutadans, val la pena analitzar aquest format televisiu. Una vegada més, s’intenta posar en escena una falsa aproximació de la política al que abans s’anomenava el poble i ara és la ciutadania. I, com sempre, la tele és el generós mecanisme que facilita aquest servei. Té el seu efecte a nivell mediàtic i simbòlic, però des del punt de vista periodístic ens trobem amb una teatralització de la política. El polític com a xòuman que porta el pes de l’espectacle. Sens dubte, un llenguatge televisiu que sembla fet a mida per a Albert Rivera. S’enganya l’audiència fent-li creure que cal que la gent interaccioni amb els polítics, igual que tornarem a veure els reportatges sobre la faceta humana dels candidats. Però, una campanya electoral més, tornarem a trobar a faltar bones entrevistes polítiques fetes per periodistes valents. Entrevistes independents, tenses, reflexionades i punyents. Aquelles que els polítics temen i no aquestes posades en escena on el polític surt a vendre el peix i a sobre encara ens fan creure que fan un favor a la ciutadania.