Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Albert Sánchez piñol

Antropòleg i un dels escriptors més internacionals de les lletres catalanes. Va sumant edicions, traduccions i, sobretot, lectors

EM llevaré no més tard de les 7.30 h per tenir temps de lliurar l'article d'aquest cap de setmana, abans de marxar cap a l'aeroport. Esmorzaré una infusió i una torrada amb all i embotit. Faré una bossa petita de mà per no haver de facturar. No suporto els aeroports, però són un mal imprescindible. Vaig a Mallorca, on m'han convidat a participar en una taula rodona. Quan hi arribi agafaré un taxi cap a l'hotel on dormiré. Allí ja em trobaré algú de l'organització. M'han dit que em passejarien i em portarien a dinar. És un privilegi anar a un lloc i estar-se amb gent local. Després faré la migdiada. Per a mi és gairebé indispensable; és un gran invent. Després m'han concertat algunes entrevistes amb la premsa d'allà. No em molesta atendre la premsa, n'aprens, de ser entrevistat. Llavors anirem cap a la taula rodona. Es fa en el marc d'una activitat que es diu La literatura impassible . Consta de dues taules rodones. En la primera, en la qual participo, també hi seran Manuel Baixauli, Julià Guillamon, Enric Virgili i Sebastià Perelló. Hi vaig perquè em va trucar en Biel Mesquida i em cau bé. Després suposo que anirem a sopar, a algun bon lloc. Jo no sóc d'anar a dormir d'hora, ja dormirem prou quan estiguem morts. Em fotré tres whiskys i llavors ja tindré el cervell prou estovat. Tornaré a l'hotel, on no hauré de fer feina perquè ja ho tindré tot avançat. Sóc molt complidor, jo. No tinc cap altra idea millor per haver passat un dijous.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT