Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Albert Sánchez piñol

Antropòleg i un dels escriptors més internacionals de les lletres catalanes. Va sumant edicions, traduccions i, sobretot, lectors

EM llevaré no més tard de les 7.30 h per tenir temps de lliurar l'article d'aquest cap de setmana, abans de marxar cap a l'aeroport. Esmorzaré una infusió i una torrada amb all i embotit. Faré una bossa petita de mà per no haver de facturar. No suporto els aeroports, però són un mal imprescindible. Vaig a Mallorca, on m'han convidat a participar en una taula rodona. Quan hi arribi agafaré un taxi cap a l'hotel on dormiré. Allí ja em trobaré algú de l'organització. M'han dit que em passejarien i em portarien a dinar. És un privilegi anar a un lloc i estar-se amb gent local. Després faré la migdiada. Per a mi és gairebé indispensable; és un gran invent. Després m'han concertat algunes entrevistes amb la premsa d'allà. No em molesta atendre la premsa, n'aprens, de ser entrevistat. Llavors anirem cap a la taula rodona. Es fa en el marc d'una activitat que es diu La literatura impassible . Consta de dues taules rodones. En la primera, en la qual participo, també hi seran Manuel Baixauli, Julià Guillamon, Enric Virgili i Sebastià Perelló. Hi vaig perquè em va trucar en Biel Mesquida i em cau bé. Després suposo que anirem a sopar, a algun bon lloc. Jo no sóc d'anar a dormir d'hora, ja dormirem prou quan estiguem morts. Em fotré tres whiskys i llavors ja tindré el cervell prou estovat. Tornaré a l'hotel, on no hauré de fer feina perquè ja ho tindré tot avançat. Sóc molt complidor, jo. No tinc cap altra idea millor per haver passat un dijous.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT