Alberto Pons: “La pregunta és quin port necessitarem d’aquí a 30 anys”

PalmaEstà oberta l’APB a una revisió a fons del projecte tenint en compte que bona part dels sectors la consideren desmesurada?

Hem parlat i debatut amb molta gent aquest projecte i no són tants els sectors que hi estan en contra. El que pot ser faci falta és acabar de convèncer de quines són les necessitats reals del port de Palma i quina és la millor opció per encertar a la primera. El pitjor que ens pot passar és fer un mal diagnòstic de la situació i errar en la decisió, perquè les conseqüències serien fatals per a les generacions futures. Jo no crec que els sectors la considerin tan desmesurada. El que passa és que encara no hem arribat al punt en què cada un reconegui les necessitats dels altres.

Què opinau de les valoracions sobre els usos d’oci, que no han d’anar al port i que han de quedar a la ciutat?

Que qui opina no és del tot conscient de la pressió que rep el port per convertir-se en un espai lúdic de la ciutat. Contínuament rebem sol·licituds per organitzar al port esdeveniments socials i esportius, com ara curses, diades, fires, concerts musicals, etc. Alguns, fins i tot, derivats del mateix Ajuntament perquè no té espai on ubicar-los. El que ens hem de plantejar és si volem que els molls comercials continuïn amb activitat industrial com ara o no. Des de l’Autoritat Portuària consideram que aquest espai dóna joc per oferir uns serveis atractius per al sector nàutic i per als creuers de mitjana eslora, juntament amb una oferta urbana que pot ser molt beneficiosa per a la ciutat.

Està provocant aquest projecte un enfrontament clar amb l’Ajuntament de Palma que també hi posa moltes objeccions?

En absolut. En el cas de Palma, totes les premisses que el Sr. Valls va exposar en finalitzar la seva intervenció es compleixen o es poden assumir. El que passa és que la visió de com ha de créixer un port d’interès general, que -en el nostre cas- dóna servei a una o a més illes, sovint xoca amb la percepció urbana dels gestors municipals. Per això hem creat una comissió mixta entre l’Ajuntament i l’APB per treballar en una visió conjunta del Pla director.

Quina valoració feis de l’oposició unànime al centre comercial i al creixement cap al Llevant per no desfigurar la visual de la Seu?

Són dos conceptes distints. El desenvolupament davant la Seu està descartat des de fa dècades. D’aquí ve el primer dic i ara la proposta del segon. De fet, el 1940, el director del port, D. Gabriel Roca, preveia un centre de logística, amb terminals de ferrocarrils guanyats a la mar, des del moll Vell fins al Portitxol, que finalment no es materialitzà. Quant al centre comercial, el que hem de debatre és si davant la Catedral volem una zona oberta al ciutadà o un polígon per a la indústria nàutica. És el que hem de decidir.

Empresaris destacats han dit que sols s’usa un 30% d’alguns espais del port i que es podria créixer amb una reordenació. Fins a quin punt?

Existeixen zones al port de les quals es podrien treure en l’actualitat més rendiment, com és el cas de la part posterior del moll de la Ribera Sant Carles, però és el que comentava abans: hem d’encertar a la primera a què la dedicam, perquè un error tindria conseqüències molt difícils de corregir. El sector de la reparació d’embarcacions és qui potencialment necessita més espai per créixer, juntament amb les companyies de creuers, que aposten fort per Palma. En tot cas, el creixement interior i l’aprofitament d’espais existents té un recorregut de vida útil molt curt en el temps d’un port.

Els ferris (Trasmediterranea) demanen una sola zona d’operacions i han definit la situació actual com a caos. Què en podeu dir? Es pot millorar l’ordenació o en la vostra opinió només és possible arreglar les coses ampliant?

El tràfic de mercaderies i passatgers és el que més pateix la falta d’espai del port. En aquests moments hi ha tres punts d’embarcament i desembarcament en els quals operen les mateixes navilieres, que es veuen en la necessitat de traslladar en autocars els passatgers al llarg del passeig Marítim. La qualitat d’aquest servei no es troba a l’altura del que hauria d’oferir un port com Palma. Per resoldre-ho, cal un nou espai on es concentri tot el tràfic comercial.

El segon dic és també un dels punts que genera més oposició. Creis que és possible eliminar-lo del projecte o per Ports és imprescindible?

El port de Palma va curt de línia d’atracament i zona de càrrega i descàrrega de mercaderies. A curt termini és possible que no, que no arribem a la saturació, però quan tornem a les xifres de 2007, amb prop de nou milions de tones l’any, la percepció de l’espai disponible variarà tot d’una. El risc és que el temps de reacció per construir infraestructures portuàries és molt lent. No ens hem de demanar si el segon dic és ara imprescindible, la pregunta és quin port necessitarem d’aquí a 30 anys.

Davant l’escenari d’un hipotètic canvi de Govern, creu recomanable alentir l’avanç d’aquest projecte i esperar a veure quin és el posicionament del nou Executiu?

La tramitació del projecte du el seu ritme al marge de processos electorals. Aquest ha de ser un acord consensuat, amb el màxim nombre de formacions i institucions polítiques d’acord, a prova de colors polítics i posicionaments partidistes. De fet, l’embrió d’aquest projecte va néixer ja fa diverses legislatures i s’ha mantingut en el seu concepte tot i el canvi de partits al capdavant de l’Autoritat Portuària i de les altres administracions. No hem de córrer, però no podem badar.

Heu fet molta feina presentant el projecte a la societat, però creis que s’hauria d’haver fet una feina prèvia a l’elaboració del projecte o encara és possible dur a terme un procés participatiu?

Us sorprendríeu dels anys que fa que aquest esborrany és objecte d’estudi i discussió i de les alternatives i propostes que s’han descartat. Des de l’Autoritat Portuària hem demostrat que estam oberts al debat i a la participació. Fa un any que hem penjat la proposta al web oficial i que ens estam reunint amb tots aquells que s’hi han mostrat interessats. També he de dir que n’hi ha que ni s’han interessat a escoltar-nos, tot i la nostra invitació. Sabem que no convencerem tothom ni ho pretenem, però al final la responsabilitat del futur del port serà nostra: haurà de ser l’Autoritat Portuària qui decideixi com serà el primer port de les Illes Balears que deixarem per al segle XXII.